No em preguntin per què, l'heroi del bar és un personatge que ens reconcilia amb la vida. Quan el veiem o parlem amb ell, un sentiment confús d'alegria i alleugeriment ens envaeix. L'heroi del bar ha anat i tornat dels inferns personals, com qui obre la nevera i es menja un iogurt desnatat. Ha perdut amors, possessions, amistats i estatus. Però aquí el tenen, buscant, estimant, enraonant, confiant en els demés com el primer dia.

L'heroi de bar no té glamur, roba cara o cases amb piscina, però s'ha enfrontat amb els seus fantasmes i els ha vençut o no del tot, però ha resistit quan s'ha vist perdut, arruïnat, desorientat i sol; ha buscat ajut, ha cercat un camí, ha trobat mans i algun gest humanitari, i en la negror de les coses difícils, ha trobat la drecera. Potser ha quedat tocat, aviciat, enganxat o envellit per la desgràcia. Però no ens ha deixat, ni en cos, ni en ànima. Moltes vegades, sobreviure i somiar és la victòria més gran. Per això l'heroi de bar ens provoca alegria i un xic de repulsió. Perquè, en el fons, és tan gran i tan petit com nosaltres. És com si ens col·loqués un mirall, i les seves victòries i decepcions fossin les nostres.

En el supermercat canvien els preus de les coses. És un supermercat d'interior, a pocs quilòmetres de la costa. Una aigua de 5 litres que costava 1,50 euros, passa a costar 1,60 el 15 d'agost: una pujada de gairebé el 6,7% d'una tacada. Un economista objectiu els diria que la pujada de preus en ella mateixa no és bona o dolenta, i indica una societat dinàmica. Ara, si els sous no s'apugen o estan congelats fa anys; si els treballadors cobren menys avui que ahir, si els jubilats tenen falsos augments de pensions, el que provoca és que s'escanyi l'economia i les famílies. A l'activació econòmica, li segueix l'activació de sous. O no? Estrenen una pel·lícula de taurons voladors que ataquen a éssers humans trempats. Com una comèdia bufa, o un film d'efectes especials sense pressupost. Els taurons voladors desafien la lògica, la gravetat i la intel·ligència: allò que és una bona pel·lícula, amb bons actors i un argument treballat. Però el seu èxit demostra que l'ésser humà és un nen gran que cerca un conte a la vora del foc. Tenim a dins un pallasso trist i un heroi infantil. Ras i curt, creiem alhora en el diable i les fades.