Cartes

Eulàlia Isabel Rodríguez Pitarque Torroella de Montgrí

Barcelona s´està convertint en una gran botiga per als turistes. Els espais emblemàtics acollidors de tota la vida ara s´han convertit en uns de freds, calcats arreu de si mateixos i modificats només en funció d´un gust o estil arreu també del planeta reiterat i, encara, en molts d´ells per entrar et fan pagar tiquet.

Espais que abans eren ocupats per la gent del país on es feien tertúlies o eren comerços de tota la vida, tals com el Cafè de l´Òpera o El Indio, perquè eren acollidors, ara tenen un ambient o una funció del tot diferents per aquesta transformació cap a una estètica i comerç adient al pretès gust del possible turista.

Just allò que feia Barcelona una ciutat diferent està desapareixent, si és que no hi ha desaparegut ja ben bé del tot. Arreu de la ciutat s´han acabat imposant les marques i franquícies que imperen en un dels qualssevol llocs del planeta. Fins que, potser, la gent se n´adoni i ja no tingui cap sentit viatjar, tret, en el nostre cas, d´aquells japonesos que encara s´entestin a considerar Gaudí com algú seu.

Nacionalcatolicisme ara sí?

Elda Mata Miró-Sans Ullà

Potser quan el genial humorista Marx va dir «aquests són els meus principis, si no li agraden en tinc d´altres» alguns podrien pensar que es tractava d´una frase enginyosa més. Jo, cada dia que passa, soc més conscient que es tracta d´una brillant definició de la incoherència present en el comportament de moltes persones i personalitats.

Incoherència que porta que, les mateixes veus que es varen aixecar durant quaranta anys contra el nacionalcatolicisme d´aquella època, ara sí, defensen una Església amb bisbes catalans i arrelada en un sentiment polític i no espiritual.

Incoherència que porta alguns rectors a oblidar que tenen la responsabilitat de procurar pel bé espiritual de tots els seus feligresos sense distinció com a pastors que son de l´Església Universal. És que consideren que, ara sí, tenen el dret de prendre públicament partit per una opció personal sectària en lloc de fomentar la integració en el si del seu ramat?

Es veu que la frase del Groucho no passarà mai de moda... malauradament.

Només és democràcia

Josep ruiz garcia santa coloma de farners

En nom propi i del grup de tertulians de l´Hostal Pinxo voldria fer públic el suport a l´actitud en defensa del dret d´expressió manifestat (així és com ho veig) pel rector de la parròquia de Santa Coloma de Farners, Mossèn Ramon Alventosa en autoritzar la col·locació al campanar de l´església d´una banderola on es pot llegir repetidament la paraula Sí.

Sé, i sabem, que les pressions rebudes pel Sr. Rector han estat molt fortes i provinents de diversos sectors. La infame campanya del mitjans audiovisuals de l´Estat espanyol no ha de fer minvar el ferm compromís amb la democràcia i la llibertat d´expressió. Si algú dels que han criticat l´actitud del Sr. Rector vol comprovar fins on arriba el seu compromís amb aquests dos conceptes, que provi a demanar-li de penjar al campanar, sempre amb el respecte degut, una banderola amb la paraula No. Aleshores veurem els resultats.

Sr. Alventosa, encara que no sovintejo l´església, no hi ha res personal, no ho sé dels meus amics de tertúlia, reitero la meva felicitació pel seu compromís amb la democràcia i la llibertat.

Aquesta terra i la seva gent necessita capellans com vostè.