Sònia: «Em molesta la gent que menja crispetes al cinema a grapats i amb la boca oberta i furga entre els glaçons de gel a la recerca de l'última bombolla de refresc aigualit. No suporto els menjadors compulsius de pipes que es passen hores xuclant, mossegant i escopint per deixar el terra als seus peus ple de closques buides. No m'agraden els paios que porten les finestretes del cotxe abaixades encara que sigui ple hivern i amb la música, habitualment horrible, a tot volum, no per escoltar-la millor sinó perquè els escoltin passar i els mirin.

M'ofenen els fitipaldis de via estreta que fan xisclar els seus pneumàtics arrencant entre pudor de goma cremada per cridar l'atenció i sentir-se especials. Col·leccionen complexos, sens dubte. Em fan feredat els que no es conformen amb un tatuatge anecdòtic de record o un missatge al món i converteixen el seu cos en frondosos llenços de dibuixos gairebé sempre horteres. M'irrita la gent que al supermercat omple les seves bosses amb calma infinita i, encara que hi hagi cua esperant, no tenen dubtes a agafar la factura i, sense apartar-se, comparen l'escrit amb el que porten. Per no parlar dels que es posen a parlar del temps o dels problemes de la seva esquena amb la caixera.

Em cansen els que es passen el dia queixant-se de tot i de tothom, encara que mai els sentiràs una autocrítica. Em fastiguegen els que es queixen del molt que treballen encara que no fan ni brot, els que critiquen els polítics pel que ells mateixos fan en la seva vida quotidiana, els que opinen com torquemades de vida estreta de llibres que no han llegit o pel·lícules que no han vist, els que et miren de dalt a baix quan entres en un local, els que et diuen confia en mi quan la seva especialitat és trair als que cometen la ingenuïtat de creure'ls, els que parlen pel mòbil a crits i els que es colen en els ascensors dels centres comercials sense esperar la cua. I caic molt malament, jo, perquè soc incapaç de dir el que penso i vaig omplint-me de resignacions que em fan la vida impassible».