Una regla universal ens diu que, gairebé en qualsevol àmbit, les persones excepcionals són aquelles que no viuen d'acord amb els valors del seu temps, sinó les que segueixen un camí solitari, molt sovint en contra dels gustos, costums i opinions de la majoria. Alguna cosa d'això va haver de percebre Nietzsche quan va observar que cal ser molt fort per arribar a actuar amb llibertat de criteri enfront del que cada època considera bo o dolent, correcte o incorrecte. En el cas dels escriptors és molt obvi: no s'escriu acompanyat, ni s'hauria de fer al servei dels interessos d'una ideologia determinada, sigui o no majoritària. En Cervantes podem rastrejar el Barroc espanyol, però Cervantes no només és el Barroc espanyol; de la mateixa manera que Shakespeare no queda constret únicament a l'Anglaterra isabelina. Hi ha, diríem, un «més» que no es pot reduir a cap explicació sociològica, històrica o cultural i que caracteritza les destinacions singulars. Potser el podríem anomenar l'encuny de la llibertat.
Aquests dies d'estiu, he recordat la figura d' Edith Stein: un carmelita jueva alemanya que va morir martiritzada en aquesta sinistre icona de la Història que va ser Auschwitz. Deixeble del gran filòsof Edmund Husserl -ella, de fet, va ser la primera dona que es va doctorar en Filosofia a Alemanya- es va fer catòlica com a conseqüència d'un peculiar itinerari intel·lectual que la portaria finalment, juntament amb la seva germana Rosa, a professar com a religiosa en l'orde que havia reformat santa Teresa de Jesús. Ocultes durant el nazisme al convent d'Echt, a Holanda, van ser detingudes a l'agost de 1942 i deportades a un camp de concentració. En aquell moment, Edith preparava un llibre sobre sant Joan de la Creu titulat Ciència de la creu, que buscava il·luminar la fe des de la perspectiva filosòfica que havia après dels seus mestres alemanys. Alguns testimonis de l'Holocaust, com la infermera holandesa Etty Hillesum, expliquen que la van veure resant el rosari al camp de Westerbork, amb el seu hàbit de monja, en el qual portava cosida l'estrella groga. Moriria tot just uns dies més tard, el 9 d'agost, gasada a Auschwitz, igual que la seva germana Rosa. Les seves restes van ser llançades a una fossa comuna, com les d'altres milers i milers de víctimes de la Shoah. Canonitzada per Joan Pau II el 1998, santa Teresa Beneta de la Creu -era el seu nom de religiosa- va ser declarada copatrona d'Europa. Joseph Ratzinger va dir que les persones com ella, «que no estaven subjectes al poder del mal, ara apareixen davant nostre com llums en una nit fosca».
Són paraules rotundes que ens recorden la importància de mantenir la dignitat en tot moment i de defensar la llibertat de consciència fins i tot quan ens enfrontem a les circumstàncies més ombrívoles. El martiri d'Edith Stein, un 9 d'agost de 1942, ens mostra com el testimoni de la veritat s'oculta en aquestes vides singulars que no accepten sotmetre's als dictats del seu temps ni subjectar-se a les ordres dels poderosos ni aplaudir els moviments de les marees humanes. Va viure i va morir a la mitjanit del segle XX, com un xai portat a matar dels totalitarismes, sense renunciar a la llibertat íntima del seu pensament i del seu credo. I va ser aquesta llibertat, que va preservar fins a la seva mort, la qual adquireix llavors tot el seu significat. Perquè ens ensenya que sempre seran uns pocs els que salven la nostra humanitat quan l'home i la societat embogeixen.
