No deixaré de passejar per Barcelona
JOSEP CASSANY MASÓ girona
Passejar pels Camps Elisis a París, Bond Street a Londres o la 5a Avinguda a Nova York és una activitat obligada per a qualsevol turista. Deixaré de ramblejar per Barcelona? No. Soc dels qui agrada el passeig, aturar-me a les parades de llibres, a les de flors o entrar a la Boqueria. Arribar-me fins al Museu de Cera o visitar el Liceu. M´agrada veure passar els turistes, els barcelonins o els passavolants. Asseure´m a la terrassa d´aquell bar que em clavarà una clatellada per una canya. Mirar i mirar, veure´ls passar. Joves, grans, guapos, lletjos, baixets, alts, rosses, punkies, catalans o africans. Sigui qui sigui i vingui d´on vingui. M´agradin o no, tots formem part, jo inclòs, del paisatge urbà d´una ciutat oberta al mar i per tant, oberta al món.
No deixaré de pensar, era inevitable. Barcelona com qualsevol altra ciutat o destí turístic mundial, és un objectiu mediàtic per amplificar el missatge del terrorisme. Ho sabem. Ho hem patit d´altres vegades. Els diem: no us en sortireu, encara que som conscients que un home sol, un petit grup armat o un exèrcit terrorista pot atemptar aquí o allà sense que ningú ho pugui evitar.
La policia i els serveis d´intel·ligència de tots els països destinen persones i recursos a preveure i evitar aquests crims i, encara que ho sospitin i ens alertin, no podem de deixar de viure amb normalitat. Si deixéssim de fer-ho, ells guanyen.
Hi haurà temps per analitzar i debatre de tots els fets succeïts. Si estàvem en alerta i coneixien als sospitosos, si una rambla com la de Barcelona no hauria de disposar de pilones per impedir el pas de qualsevol vehicle pel mig del passeig o, sí la ciutat ha estat víctima del seu èxit turístic. De ben segur, tothom n´extraurà les seves pròpies conclusions.
Malauradament a hores d´ara, tretze persones han perdut la vida. Una centena han estat ferides i milers han estat colpides per la tragèdia familiar. Un país, Catalunya, plora la tragèdia humana. La notícia s´ha escampat pels cinc continents. El missatge s´ha difós. El terrorisme, mata.
M´afegeixo al condol dels familiars i amics de les víctimes per la pèrdua que han sofert. Agraeixo a les forces de seguretat, equips sanitaris, institucions i persones anònimes que han treballat per ajudar a qui ha patit aquest atemptat. Ara més que mai, no deixaré de ramblejar per Barcelona.
El valor de l´educació i el respecte
Carles Gras i Maymi Cap de Gabinet d´Alcaldia. Ajuntament de Salt
Benvolgut Sr. Taberner:
En referència a l´article publicat pel Diari de Girona el passat 12 d´agost de 2017, titulat El pixaner com a símptoma i signat per vostè, els treballadors de la Brigada de l´Ajuntament de Salt volem fer-li les següents consideracions.
Vagi per endavant en primer lloc la nostra més enèrgica desaprovació envers totes aquelles conductes que com la de miccionar en llocs públics no només comporten uns fets i unes conseqüències antihigièniques i antiestètiques, sinó que a més signifiquen un clar missatge d´incivisme i de manca d´educació, entenent aquests dos conceptes com una evident i greu falta de respecte per als teus conciutadans.
La nostra interpretació d´incivisme i de falta d´educació va però més enllà del fet fisiològic d´embrutar sense miraments zones comunes. Aquests conceptes poden aplicar-se en tots els àmbits de la vida i també s´evidencien amb fets no tan vistosos però més subtils que comporten també una falta de respecte per als teus conciutadans, com ara l´atac a la dignitat de les persones, i vostè, igual que va fer el pixaner del Parc Monar ha embrutat la dignitat del col·lectiu de les Brigades de l´Ajuntament de Salt, demostrant que es pot ser incívic i maleducat des del teclat de l´ordinador.
El sentit comú aconsellaria que un professional del periodisme apliqués les normes bàsiques d´aquesta professió abans de publicar alegrement els seus articles. Entenem per tant que l´opinió publicada ha de perseguir l´objectiu de no confondre, que la informació sigui veraç i que s´han contrastat les dades que s´asseguren com a certes. Vostè en el seu article no va fer res de tot això. Vostè va fer en definitiva una enorme i lamentable pixarada que ha embrutat tot un col·lectiu que res té a veure amb els actes descrits en el seu article.
La persona que es va comportar d´aquella reprovable manera al Parc Monar no era cap membre de la Brigada de l´Ajuntament de Salt, tot i portar l´anagrama a la samarreta. Informi´s millor, senyor Taberner.
Parla vostè per comparació de models de societats del nord a les que sovint aspirem a assemblar-nos i acaba insultant-nos quan ens relaciona amb un animal salvatge propi de contrades del sud. Apliqui també voste en la seva conducta la mateixa comparació.
Vostè Senyor Teberner deu sentir-se moralment superior des de la posició de privilegi que li atorga el poder de l´opinió publicada i gaudir d´un altaveu per a les seves idees com a cronista local, però això no hauria de donar-li carta blanca per no haver d´elaborar amb més cura el seu discurs, un discurs que com en el cas que ens ocupa ha resultat ser confús, inexacte, feridor i totalment injust.
El col·lectiu de persones que formen part de la Brigada de l´Ajuntament de Salt exigeixen per tant una ràpida i pública rectificació que corregeixi tant la informació errònia de l´article com l´estil insultant emprat en aquest.
