Silenci

Quina nit més trista / Si no et tinc al costat / El silenci m´envolta / Per tot arreu allà on vaig

Me cago en Déu, que sol que estic!

Mariners a la dàrsena del moll / Del sucre i del carmel / Han identificat / Els confidents anònims del cel

Prens una cervesa / Penses en el futur / Quin país més bèstia / M´ha tocat viure amb tu

Sento les sirenes / Al passeig enreixat / Ànimes en pena / La sortida han barrat

Les golondrines ja se´n van

Han tancat la Rambla / Han fet fora a tothom / Han assecat les fonts / I els quioscos tancats

Una música màgica / Ha nascut allà al port / Surt del dit de Colom».

La cançó de Jaume Sisa va sobrevolar el silenci que, de nit, es va apoderar de la Rambla i del centre de Barcelona i, de més fosc, també de Cambrils. És complicat entendre l´horror que es desprén de la barbàrie. La complexitat de l´expansió de l´horror modern és la seva senzillesa. Qualsevol consigna serveix de pretext pel terror i l´assassinat. Les victimes són transverssals i la gent mor arreu, ahir a París o Burkina Fasso, ara, a Catalunya, i gràcies a un impuls sectari i fanàtic. L´odi n´és l´única arma.