La guerra d´avui és cibernètica. Això no vol dir que no es donin atacs d´un altre tipus, però els ciberatacs formen part d´una ofensiva global que posa en escac empreses i organismes a tot el món. La nova modalitat terrorista és el segrest de dades i el pagament del rescat en bitcoins. El ciber­espai té bastants més riscos en l´actualitat que les grans operacions de sortida per car­retera quan arriben les vacances. Fa poc temps em van advertir sobre l´amenaça d´un correu electrònic contaminant i fins i tot paralitzant que té a veure amb l´advertència d´una factura impagada. Segons sembla el malware dels atacs es pot presentar com un arxiu adjunt, en moltes ocasions comprimit en format Zip, per mitjà d´un correu electrònic. Si un comet la ingenuïtat d´obrir-lo no només s´instal·la a l´ordinador sinó que s´expandeix també per la xarxa. És una bomba, diguem-ho així, molt completa.

A les pèrdues econòmiques per l´amenaça digital, cal sumar-hi la inquietud que generen els atacs de hackers que es produeixen per influir en la voluntat dels electors i en els processos democràtics. Els Estats Units investiguen per aquest motiu la ciberconexió amb el Kremlin del president immobiliari i tuiter de la Casa Blanca.

Estònia, segons diuen, ha inventat la pólvora per romandre immune als atacs dels lladres de dades. Monitoritza constantment els seus serveis informàtics, usa criptografies i algoritmes per verificar les transaccions, i així seguir la pista de qualsevol intercanvi sospitós. El mètode que es va crear per donar vida a Bitcoin l´utilitzen precisament en el petit país bàltic per salvaguardar la seva informació dels ciberpirates que demanen el botí del segrest a través d´ell. Sent poc graciós, no deixa de tenir la seva gràcia.

Compte amb els correus electrònics.