La renda garantida de ciutadania

21.08.2017 | 07:15

El 12 de juliol, el ple del Parlament de Catalunya aprovava per 133 vots a favor, cap en contra i cap abstenció, la proposició de la renda garantida de ciutadania, resultat d´una Iniciativa Legislativa Popular que havia estat presentada a la Cambra per un dels promotors d´aquesta iniciativa, Diosdado Toledano, el 26 de març de 2014, és a dir fa més de tres anys, i que va recollir 121.191 signatures de suport, si bé cal indicar a més que la presentació de la ILP s´havia iniciat molt abans, el mes de gener del 2013.
Des del primer comunicat fins a l´aprovació de la ILP, amb modificacions, convertida ja en la Llei 14/2017 de 20 de juliol, publicada al Diari Oficial de la Generalitat el dia 24 del mateix mes, i que entrarà en vigor el dia 15 de setembre segons estipula la disposició final tercera, si bé amb la previsió d´un desenvolupament reglamentari (queden certament molts continguts per desenvolupar), per la qual es disposa que el govern «ha d´iniciar els tràmits» per a la seva aprovació (sense fixació, doncs, d´un termini màxim exprés per a la seva aprovació) han transcorregut, doncs, quatre any i mig, amb nombroses reunions, punts morts durant els debats de la ILP, fluxos i refluxos en les posicions d´alguns grups parlamentaris, i de tot això es troba detallada informació a la pàgina web dels promotors, sense oblidar l´obligada consulta de les webs de les diferents forces polítiques i sindicals, així com també la del departament competent de la Generalitat en matèria social, en l´actualitat el de Treball, Afers Socials i Famílies, que publicava el 15 de maig que havia arribat a un acord amb els promotors de la ILP perquè aquesta pogués finalment aprovar-se després de la seva tramitació parlamentària. Igualment, la lectura de les intervencions dels portaveus dels diferents grups parlamentaris en el ple de 12 de juliol és recomanable per comprovar com, darrere de la u­na­ni­mi­tat de vot, es troben diferents manifestacions del perquè de la necessitat d´una norma com l´aprovada. Sens dubte, el dia 12 de juliol va ser feliç per a la consellera competent, la torroellença Dolors Bassa.
En un comunicat publicat el 14 de juliol, els membres de la comissió promotora demanaven que es donés la màxima difusió a la nova llei. Des d´aquest article, i amb la il·lusió de contribuir a la difusió d´un text que, en cas de ser correctament aplicat, hauria de contribuir a la superació de les situacions de pobresa econòmica, amb l´indubtable impacte positiu social que això suposaria per a una bona part de la ciutadania i per a la cohesió i solidaritat, i felicitant efusivament els seus impulsors, i altres col·laboradors, per l´esforç dut a terme durant quatre anys perquè la ILP es convertís en llei, així ho faig.
El punt de partida jurídic de la nova norma és l´art. 24 de la Llei Orgànica 6/2006 de 19 de juliol, de reforma de l´Estatut d´Autonomia de Catalunya, que reconeix els drets «en l´àmbit dels serveis socials», i l´apartat 3 disposa que «Les persones o les famílies que es troben en situació de pobresa tenen dret a accedir a una renda garantida de ciutadania que els asseguri els mínims d´una vida digna, d´acord amb les condicions que legalment s´estableixen».
La RGC no és, desitjo deixar-ho clar, ni una nova Renda Mínima d´Inserció, encara que tingui punts de semblança com el de tractar-se d´una prestació assistencial i per això no inclosa en el sistema de Seguretat Social, ni una encara inexistent renda bàsica. No és una RMI perquè aquesta va vinculada estretament a la incorporació del seu titular al mercat de treball, mentre que a la RMG això és només un factor complementari i mai impeditiu de la percepció de les quanties econòmiques mínimes fixades en la norma. No és, tampoc, una renda bàsica perquè, a diferència d´aquesta última, en la qual la percepció de la prestació no estaria condicionada de cap manera, la RGC queda vinculada al fet que la persona beneficiària, i la unitat familiar si és el cas, estiguin en situació econòmica de pobresa, fixant-se el llistó en la no obtenció de rendes en quantia superior a l´Indicador de rendes de Suficiència de Catalunya, que aquest any és de 569,12 euros mensuals i 7.967,73 euros anuals. Que no és una Renda Bàsica es comprova clarament també en el preàmbul de la norma, ja que si bé es deixa constància que la percepció econòmica es mantindrà mentre subsisteixi la situació d´exclusió social que la va originar, i es mantinguin els requisits requerits per poder-hi tenir accés, a la vegada es demana una intervenció activa de la persona beneficiària «en la superació de la situació», mitjançant una contribució «activa, compromesa i responsable» per aconseguir-ho.
La finalitat de la norma, que és la de garantir «els mínims d´una vida digna a les persones i unitats familiars que es troben en situació de pobresa», es durà a terme mitjançant el pagament d´una prestació social de naturalesa econòmica i percepció periòdica, que no una altra cosa és la RGC, configurada, i es un aspecte jurídic certament rellevant que convé ser destacat, com un dret subjectiu al qual tindran accés els que compleixin els requisits per a la seva percepció. Sobre això, la disposició final segona disposa que el govern autonòmic ha d´incloure en el projecte de llei anual de pressupostos generals «la partida pressupostària necessària per garantir l´efectivitat d´aquesta llei», que es configura, doncs, com un crèdit ampliable segons les necessitats econòmiques existents en funció del nombre de sol·licitants de la prestació.
En qualsevol cas, l´import total de la prestació de la RGC no podrà ser superior al 182% de l´IRSC vigent en cada moment ni inferior al 10%. És la disposició transitòria tercera la més rellevant, ja que preveu el desplegament gradual i progressiu de la norma durant un període de quatre anys, de tal manera, per exemple, que la disponibilitat de recursos haurà de ser inferior al 85% de l´IRSC, per anar augmentant el percentatge al 91% el 2018, 97% el 2019 i 100% el 2020. Les quanties aniran des dels 564 euros per a una sola persona fins als 1.061 per a cinc o més membres en el moment d´entrada en vigor de la norma, incrementant-se de 604-1.121 a 2018, de 644-1.181 el 2019, i de 664-1.202 el 2020.
Vaig concloent. Reitero la meva felicitació a la comissió promotora de la ILP, i a totes les persones, entitats, institucions, forces polítiques i socials que han fet possible que finalment s´aprovarà la llei. Ara toca vetllar per la seva efectiva aplicació, per no defraudar les expectatives generades sobre el seu efecte positiu en la reducció del nombre de persones afectades per situació de pobresa i exclusió social. Encara que, a parer meu, l´èxit d´aquesta norma seria el de la seva desaparició, perquè ja no fos necessari disposar-ne per haver desaparegut les circumstàncies que van portar a la seva aprovació i aplicació efectiva. ¿Coincidiran en aquest últim punt totes les forces polítiques? Em permetran que aquí manifesti alguna cosa més que simples dubtes.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema