Ningú no es podia pensar que en una tarda calorosa del mes d'agost, i quan una bona part de barcelonins es troben de vacances, la capital de Catalunya viuria un atemptat gihadista d'aquestes característiques. I que l'escenari seria la Rambla, un dels indrets més visitats per la munió de turistes d'arreu del món que són a casa nostra.

No hi ha paraules. Només ràbia i indignació. Però davant un fet tan tràgic, els ciutadans van saber respondre amb serenitat i a la vegada amb solidaritat. Superades les primeres hores de confusió, la força de la gent es va imposar. Mentre els Mossos d'Esquadra i les forces de seguretat feien el seu treball, els metges, les infermeres, els taxistes, els cambres, els hotelers, els joves que passejaven per la Rambla, els periodistes i un munt més de professionals es posaren al servei dels afectats, ja fossin ferits o malauradament víctimes mortals que reberen l'escalf d'una abraçada en els darrers alès de la seva vida.

Tot plegat fou una lliçó de com les persones som capaços de mobilitzar-nos, per tal d'ajudar en moments tràgics. I encara que fos amb massa hores de retard, la classe política va saber donar una lliçó d'unitat, tot aparcant les diferències ideològiques i estratègiques que tots coneixem.

Més endavant i ja amb el cap fred, serà el moment de parlar clar de molts temes que han succeït al llarg d'aquestes darreres hores i que mereixen una anàlisi en profunditat. Per tant, malgrat el luctuós atemptat, la societat catalana pot sentir-se satisfeta. Va ser present activament en els moments més cruels, sense necessitat de mirar cap a un altre costat. Una actitud massa de moda en aquests temps que corren avui d'individualisme i de competitivitat.

Avui Barcelona mereix el respecte de la comunitat internacional no només per expressar el seu condol, sinó perquè la ciutat es va entregar del tot, per tal que la magnitud de la tragèdia fos allò més lleu possible.

L'altra cara de la moneda la van protagonitzar un grup de joves musulmans, totalment manipulats per un imam -condemnat per tràfic de drogues fa uns anys- i que des de Ripoll va sembrar l'odi amb l'objectiu de protagonitzar un atemptat a Barcelona que agafés el relleu als tràgics esdeveniments viscuts recentment a ciutats com Londres, París o Niça. Nois d'entre 17 i 22 anys difícilment poden tenir tanta maldat si no és que algun terrorista els ha omplert el cap amb una falsa interpretació de la religió.

Sorprèn tothom que fossin adolescents que portaven una vida normal i que fins i tot estaven integrats al pols associatiu local. No pot ser que, malgrat considerar-se alguns d'ells catalans, poguessin ser protagonistes d'un reguitzell de morts d'aquestes característiques. L'imam de ben segur va saber predicar i treure fruit un cert desarrelament i dèficits per tal de guanyar-se la seva confiança i que obeïssin, en una aventura macabra, els seus desitjos de fer mal a qualsevol preu.

Avui més que mai la Generalitat i les institucions han de donar suport a Ripoll i al seu Ajuntament per tal que no es trenqui la cohesió interna i la vila pugui recuperar la normalitat, sense que un sector de la població se'n pugui sentir exclosa. La tasca de molta gent anònima que treballa amb aquests col·lectius ha de ser valorada i respectada. El terrorisme s'ha de combatre vingui del costat que vingui, però en cap cas s'hi pot identificar una religió determinada. És per això que els ciutadans estem al costat de Barcelona, Alcanar, Cambrils, però també de Ripoll.