L'home vell, amb mans tremoloses sosté la carta d'un amic de la infància, escrita el 3 de maig de 2005. Fa dotze anys, doncs, que el seu pare l'havia interceptada i amagada a la caixa de metall. Amb dissimulada curiositat, comença a llegir.

Salvador, company de joventut

Ara, quan s'apropa l'hora de tornar a la terra, és un bon moment per fer balanç. La meva vida no ha estat gens fàcil. Com tants d'altres, em va tocar viure un període carregat de somnis i esperances ben aviat trepitjades pels traïdors i covards.

Tot i ser derrotats mai vaig abandonar la lluita pels ideals de llibertat, igualtat i fraternitat. Tu ho saps molt bé. En esclatar la guerra érem ungla i carn. Uns vailets espavilats que vàrem aprendre l'abecé de la doctrina alliberadora i vàrem agafar la torxa per mantenir la flama, fins a la desfeta final, contra un enemic implacable.

Llavors, cadascú va seguir un camí oposat. A l'ombra del teu miserable pare, bèstia negra pels homes i dones que es resistien a l'opressió, tu vas servir l'enemic. Sense treva, sense pietat, acarnissadament et vas convertir en un feixista i, per fer-te perdonar els pecats de joventut, vas prendre part en la repressió ferotge que va produir tant de dolor i patiment.

Mai he entès els motius per deixar-me de banda en la persecució despietada contra tots aquells que s'havien significat amb el bàndol del vençuts. No em puc imaginar que tinguessis mala consciència o remordiments. Més aviat sospito que era un roc a la faixa per si es girava la truita.

Aquesta precaució fins i tot era lògica durant l'etapa de postguerra però amb la reafirmació del règim feixista, no trobo cap explicació en salvar-me de les urpes del teu pare. Si em vas deixar per a llavor, raons devies tenir. Amistat? No m'ho empasso.

Amb tot, no em vàreu tocar ni un pèl mentre altres companys eren torturats, empresonats o s'exiliaven. Jo vaig conviure amb el temor de ser detingut en qualsevol moment.

Ara que estic a les portes de la mort, no busco cap reconciliació. El teu pare va morir de vell al llit sense respondre de les seves malifetes.

Per tant, desitjo que les noves generacions no perdonin ni oblidin els perjudicis que la teva família va ocasionar a tants veïns del poble.

I res més. M'acomiado d'un malparit convençut de la meva contribució a la marxa imparable per aconseguir, malgrat gent com tu, un món socialment més just i solidari.

Salut i anarquia!

Llibert

La carta desprèn un dramàtic retret.

En Salvador roman pensatiu. Rumia que els vençuts de la guerra civil tenen dret a recuperar els seus morts. Ell, però, no en vol saber res de la memòria històrica. Que el deixin tranquil amb els seus fantasmes! Esquinça la carta i la tira a la paperera.