Encara que per la barba i el continent recordi un pròcer vuitcentista, Mariano Rajoy és en realitat un modern. Aquests dies, sense anar més lluny, està promocionant amb l'exemple els avantatges del teletreball, que tant costa incorporar encara en algunes empreses.

Amb un procés de secessió en portes i un aeroport segrestat pels seus vigilants, qualsevol governant hiperactiu es veuria potser temptat a romandre de guàrdia a La Moncloa durant tot el mes d'agost. Com en temps de la llumeta del Pardo, que el Sentinella d'Occident mai apagava per vetllar per la tranquil·litat dels espanyols, quan el terme tranquil·litat venia de tranca. Però ara no és així, i ara.

A diferència del Caudillo, amb el qual només comparteix paisanatge, Rajoy pertany més aviat al gremi dels gallecs de pluja i calma als quals va dedicar Miguel Hernández un parell de coneguts versos. Lleugerament probritànic i amb fama de flegmàtic (o de pachorriento, segons versions), sembla natural que el president hagi decidit mantenir el seu programa d'estiueig encara que caiguin chuzos pel nord-est.

Si el govern de Churchill proposava als seus ciutadans «Keep calm and carry on» («Mantingues la calma i tira endavant») mentre les bombes començaven a caure sobre Londres, el calmós Rajoy no podia actuar de manera diferent davant del petardeig que li arriba des de la Generalitat.

La fressa és, de moment, molt més alta que l'endreça i els papers encara no signats pels secessionistes, raó per la qual el primer ministre s'ha aplicat la màxima churchilliana i segueix amb els seus passejos d'estiu. Per això hi ha el teletreball, com és natural.

Si un conflicte es fa gran i surt massa a les televisions, només cal una trucada des de Ribadumia perquè el ministre encarregat del ram posi ordre a les cues de l'aeroport del Prat. I el mateix passaria si al cap de la Generalitat li donés per proclamar d'amagat la independència, aprofitant que el Govern és a la platja. En temps d'internet i de la comunicació instantània, aquestes coses són ja pròpies d'un altre segle, com els mateixos Estats. El normal és resoldre-les mitjançant el telèfon o, com a molt, la videoconferència.

Una altra cosa és que el poder necessiti de l'aplec de la pompa i circumstància que li són pròpies. Potser això expliqui el Consell de Ministres extraordinari convocat a la meitat de la calorada d'agost per debatre els laudes i altres qüestions relacionades amb el conflicte a l'aeroport de Barcelona.

Es tracta d'una reunió excepcional, indubtablement; però res que pugui inquietar els veïns d'un país com aquest que l'any passat es va passar un munt de mesos sense Govern en ferm. I sense que passés res, per descomptat, excepte una constant millora dels indicadors econòmics.

El que Rajoy està promovent, per ventura sense advertir-ho, és l'aplicació del teletreball als usos governamentals. Igual que ocorre en l'àmbit de l'empresa privada, ja és fàcil solucionar des de casa -o el lloc d'estiueig- els assumptes urgents que en temps de Maria Cristina es confiaven al Ministeri de Jornada.

Malèvols n'hi haurà que pensin que el president està practicant en realitat la televagància i el laissez faire, laissez passer tan grat als liberals. Podria ser, però amb Rajoy ja se sap que mai se sap.