Els nord-americans tenen, al costat d'un sistema econòmic despietat i que manté en la pobresa a parts importants de la població, un element positiu: considerar el fracàs un punt a favor. És a dir, una persona que endega un negoci, i pels motius que siguin, no funciona, té al seu favor l'empenta demostrada, la capacitat per aplegar gent i l'intent de voler generar riquesa. I si aquest senyor fracassa diverses vegades no se'l considera una nul·litat, sinó algú amb força per intentar-ho de nou.

El fracàs a Europa, és tant una mort econòmica per la persona que el pateix, com una vergonya social; i encara pitjor: una pedra massa pesant per endegar nous projectes. Quantes vegades no fem més coses, per la por i la paràlisi al fracàs? Moltes. A Suècia, un psicòleg murri inaugura un Museu del Fracàs. Allà trobaran andròmines que volien ser èxits, i no van prosperar. Només un 10% dels projectes triomfen. En aquest lloc veuran el Nokia N-Gage, una barreja de mòbil i consola del 2003, amb l'altaveu en el lateral. Per parlar i escoltar havies de posar el telèfon de perfil: resultat, fracàs. El Newton MessagePad, de 10 anys abans, amb un preu d'uns mil euros, tenia una gran pantalla per escriure amb punter, i reconeixia el text: però no sempre. El seu fracàs va servir per desenvolupar l'Ipod o el telèfon tauleta de HP. Una multinacional alimentària va comercialitzar un quètxup de color verd, per al públic infantil, quan s'estrenava la pel·lícula Shrek. Hi ha colors difícils, com el negre, que acceptem per al sushi, la soja, i poca cosa més. Resultat: fracàs.

Traspassant aquestes lliçons al terreny polític, a casa nostra, hem sigut testimonis d'un atemptat brutal que ens fa reflexionar. Sense utilitzar el dolor i la sang políticament, però demanant millores de cara al futur. Ens podem preguntar perquè tenim fins a 80 mesquites que pregonen una de les ideologies radicals de l'islamisme. I perquè, a diferència de França, sembla no existir gaire control per part de l'administració de la tasca dels imams. Exigint als religiosos certificats de penals. El tema de les urbanitzacions als pobles, que a vegades semblen illes sense presència municipal i amb pocs serveis. O la necessitat de protegir les zones per a viantants. El fracàs, no ho oblidin, conviu i envolta l'èxit: i és més comú que aquest.