Davant del gihadisme

25.08.2017 | 07:14

Es podria dir que hi ha dues reaccions arquetípiques cada vegada que es produeix un atemptat gihadista com el de les Rambles. Pel bon dretà, seduït pel discurs del supremacisme blanc –hereu de la mentalitat colonial–, tots els immigrants musulmans són éssers inferiors que mai podran integrar-se en la nostra societat. El musulmà porta inscrit en el seu codi genètic ser un traïdor ignorant del que mai ens podrem fiar. A la que et dones la volta, te la clava per l'esquena. Per tant, no hi ha espai per a la immigració musulmana en la nostra societat i d'una manera o una altra hem d'expulsar tots aquests moros follacamells (repeteixo els subtils qualificatius que circulen per les xarxes socials).

A l'altre extrem de l'arc polític hi ha el bon esquerrà, sempre seduït per la retòrica de la identitat i de la victimització i de la queixa permanent. I per al bon esquerrà, l'immigrant musulmà és un ésser vulnerable i explotat que mai podrà actuar amb mala fe. En la seva vida no hi ha res més que misèria i ignorància de la qual ell (o ella) mai són responsables. Tothom l'explota: els jueus que es van apropiar de les seves terres, els xeics petrolífers que els mantenen en la ignorància, els dictadors protegits per Occident que fomenten la superstició i la tortura, o els seus conciutadans europeus que els miren amb menyspreu. En certa manera, l'immigrant musulmà és la reencarnació del proletariat occidental ja desaparegut, així que en l'imaginari esquerrà ha passat a ser el dipositari de tots els vells valors proletaris (austeritat, resistència, patiment, valor). Per tant, l'immigrant musulmà sempre serà una víctima i mai podrà actuar com a botxí, ni tan sols quan sigui el protagonista d'uns atemptats com els de la Rambla. I si es demostra que ha fet alguna cosa deplorable, sempre serà perquè ha estat enganyat i manipulat. Pel bon esquerrà, els únics culpables de la violència gihadista són el pervers capitalisme occidental i els serveis secrets d'Israel i la propaganda religiosa de les monarquies petrolieres del golf. I ningú més.

Hi ha una tercera tendència, per desgràcia cada vegada més nombrosa: la dels que pensen com reaccionaris (i així ho expressen quan estan entre amics i gent de confiança), encara que en públic sempre es manifestin com a bondadosos esquerrans, no fos cas que els prenguin per fatxes o per males persones. Ara per ara, aquesta tercera via dels hipòcrites que diuen pensar com progressistes encara que en realitat sentin com reaccionaris, va creixent cada vegada més. Per exemple, en el camp de l'independentisme català.

Però aquestes dues formes de jutjar el gihadisme estan equivocades. Ni els immigrants musulmans són éssers inferiors que mai podran integrar-se entre nosaltres ni enfrontar-se als gihadistes, tal com sostenen els bons dretans; ni tampoc són éssers candorosos que si reaccionen malament –cometent un atemptat, per exemple– és perquè abans han estat manipulats o explotats o humiliats, tal com creuen els bons esquerrans ( Ada Colau, la CUP, un ampli sector de Podem), per als quals el mal és patrimoni exclusiu dels financers occidentals i dels polítics corruptes del PP. Doncs serà que no. Les coses són molt més complexes. I molt més difícils d'analitzar.

En primer lloc, hi ha molts musulmans que s'oposen als gihadistes. Només cal pensar en els milers de soldats i voluntaris que combaten contra l'Estat Islàmic a Síria i a l'Iraq, bastants d'ells dones, per cert, com les dones kurdes que combaten en primera línia. I només cal pensar en les dones i nenes valentes –com la pakistanesa Malala– que s'han enfrontat als integristes i els han desafiat i ho han pagat molt car. I només cal pensar en un escriptor com Mohamed Xukri, que seia cada dia al bar Negresco de Tànger, envoltat de llibres i d'ampolles d'alcohol, desafiant els gihadistes que havien donat ordre de matar-lo per impiu i borratxo. I es podrien citar milers de casos de musulmans que conviuen de forma exemplar entre nosaltres. Estic segur que tots coneixem algun.

No obstant això, és una ingenuïtat temerària creure que l'odi visceral contra els valors occidentals (i entre aquests valors estan la llibertat de pensament, la llibertat sexual, el matrimoni homosexual i els drets de la dona) és una reacció justa davant la violència i la marginació que pateixen molts immigrants musulmans. És a dir, que en realitat nosaltres som culpables dels atemptats per la nostra covarda actitud de porcs burgesos hedonistes. Doncs no. Les causes d'aquest odi contra Occident són complexes i ens portarà molt de temps descobrir-les –en la meva opinió, el nihilisme, el narcisisme i el discurs omnipresent de l'odi a l'adversari són algunes de les més importants–, però és innegable que l'odi mortífer existeix entre molts musulmans i que no podem fer-hi front si ens neguem a reconèixer-ho. Hi ha gent que prefereix cridar «Pau, pau, pau» i creu que així ja ho ha arreglat tot. Aquesta gent no sap com d'equivocada està. I el molt que encara ens tocarà patir en el futur.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema