Impossible no veure ni sentir

El refrany que la tecnologia ha deixat més obsolet és «ojos que no ven, corazón que no siente». La tecnologia ha omplert tot d'ulls, alguns capaços de veure nanoscòpicament, i els ha connectat i també s'ha posat d'acord a totes les comunicacions al servei del sentiment i del seu defecte el sentimentalisme. És impossible que els ulls no vegin i el cor no senti.

Infartarem de veure, un cas que podria haver plantejat el doctor Gregory House, que va pervertir la nostra mirada des de la ficció amb aquelles reconstruccions de microbitxos cometent atemptats al nostre organisme i produint reaccions en cadena que portaven a la fallada multiorgànica en el segon tall publicitari. Expliquen que les platges de Barcelona s'han omplert de venedors que et porten un mojito o una empanadilla pakistanesa fins a la tovallola. No lloen que hagin detectat una necessitat i que el mercat li hagi donat una resposta amb iniciativa, risc i esforç sinó que falta higiene en la preparació d'aquests aliments i refrescos en què s'han trobat E. coli, un bacil gramnegatiu de la família dels enterobacteris que es troba en el tracte gastrointestinal d'humans i animals de sang calenta. Encara que bacil, enterobacteris, tracte gastrointestinal i sang calenta donen angúnia de per si, tradueixo: és un bacteri de la merda. Nen, caca. Adverteixen els analistes alimentaris que l'E. coli es troba en aquests aliments en proporcions molt més elevades que les permeses per la llei, cosa que deixa en l'aire una inquietud (la llei permet que se'ns doni a menjar merda en determinades proporcions) i una pregunta (Com poden els analistes desconnectar en sortir de la feina?)