Ja soc aquí, un error

25.08.2017 | 07:14

A vegades passen en la història grans errors i gran encerts no. Avui parlarem d'un dels grans errors però que va fer fortuna. Ens referim a la frase de Josep Tarradellas al balcó del Palau de la Generalitat quan exclama «Ja soc aquí» el 23 d'octubre de 1977.

En realitat el que el seu petit equip havia pensat era en el famós discurs de Charles de Gaulle quan, des del balcó de l'Ajuntament de París a l'entrada de la famosa divisió Lecrerc, el dia 25 d'agost de 1944 diu: «Pourquoi voulez-vous que nous dissimulons l'émotion qui nous étreint tous, hommes et femmes, qui sommes ici, chez nous, dans Paris debout pour se libérer et qui a su le faire de ses mains». Més o menys: «Per què voleu que amaguem l'emoció que sentim tots, homes i dones que ens trobem aquí, a casa nostra, a París dempeus, que s'ha alliberat amb les seves mans?»

De fet en el que estaven pensant era en alguna cosa com «Som aquí». O «el poble català és aquí». Sembla ser, és que a l'home li va poder l'emoció de la tornada a Catalunya i al darrer moment no va encertar a dir nosaltres ja som aquí. I va dir «ja soc aquí». Però per aquelles coses de l'atzar va fer fortuna. Una possible interpretació és que la gent, reconeixent l'error, va encertar a valorar la gran emoció d'un home que en si mateix representava la legitimitat republicana. Els catalans som així de sensibles i emotius. De fet part de l'èxit de Pasqual Maragall sobretot a l'inici de la seva carrera es deu a la mateixa raó.

Ara que ningú veu cap possibilitat d'arreglar el desafiament català, no puc deixar, però, d'aprofitar l'ocasió per explicar que abans que es fes la constitució espanyola, Adolfo Suarez va fer un decret el 29 de setembre de 1977 on és derrogava la llei franquista de 1938 que eliminava les institucions catalanes i restableix la Generalitat provisional: «Queda derogada la Ley de la Jefatura del Estado de ocho de abril de mil novecientos treinta y ocho. Queda derogado el Real Decreto, trescientos ochenta y dos/mil novecientos setenta y siete, de dieciocho de febrero». Quan la Brigada Aranzadi vol solucionar els problemes ho fa.

Crec que era molt més impensable que un feixista com Adolfo Suárez que va ser secretario general del Movimiento Nacional, possibilités la tornada de les institucions republicanes com la Generalitat i el seu president que no pas el que passa ara. Francament. Independència inclosa. Moltes vegades una utopia és una cosa que acaba essent una realitat i una cosa fàcil esdevé impossible.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema