Verónica: «Això que et vaig a explicar no ho sap ningú. Segurament diràs que és una ximpleria, però per a mi és important i m'agradaria que ho valoressis com el que és: una mostra de confiança cap a tu. Diràs que no té gaire valor perquè només ets un contacte de Facebook que ni tan sols fa servir el seu veritable nom (Marcel Swan?, mira que ets rebuscat) i té com a fotografia de perfil un retrat de Paul Newman a El buscavidas. Ja voldries. No t'enfadis. Segur que ets tan maco i encantador com ell i tens els ulls blaus. Això m'has dit, no? Jo soc baixeta, em sobren quinze quilos i el més bonic que van dir dels meus ulls va ser que són tranquils. La veritat és que m'ho va dir algú que gairebé va arribar a ser important en la meva vida, així que en el seu moment em va semblar... afalagador?
Potser no t'interessi i m'estiguis donant corda per avorriment, perquè no has trobat res millor per pescar en aquestes absurdes xarxes socials on només hi ha mentides, camuflatges, malentesos i molta, moltíssima soledat entre gent que opina de tot sense saber de res o suposats éssers feliços que et bombardegen amb fotografies de moments presumptament meravellosos. Potser et vas interessar per mi perquè jo no faig res d'això. No penjo frases d'escriptors amb les quals donar-me-les de culta, ni pujo enllaços a cançons ni participo en debats estèrils sobre l'actualitat. Llegeixo, observo, reflexiono, de vegades somric, gairebé mai ploro, clico un «m'agrada» de tant en tant si veig que algú ha escrit quelcom molt sentit i ningú ho valora. Per això et vaig inventar. Per això vaig obrir un perfil fals i li vaig dir Marcel Swan i li vaig posar la foto del meu estimat Paul. Per això t'explico això, perquè sàpigues que existeixes perquè et necessito, que et descobreixo coses que ningú més sap de mi i que comparteixo amb tu confidències que segurament als altres els sorprendrien, com, per exemple, que aquesta noia d'ulls tranquils, en realitat, va ser creada per tu perquè pogués donar-te vida. És el nostre secret.
