Ja fa 25 anys -aviat és dit- que la cita es manté inalterable. Cada quart dijous d'agost, al vespre, per Festa Major, un grup d'amics cada vegada menys joves d'edat però d'esperit irreductible ens trobem al Chapete de la plaça Moragues de Sant Hilari Sacalm. I sopem junts, als baixos de Can Pinotxo, a la taula que ens prepara en Marc com si li anés la vida. Fa 25 anys, l'estiu dels Jocs Olímpics de Barcelona, ens va tocar ser «quintus»; abans, quan la mili existia, això era motiu de gran celebració al poble. Era, en certa manera, un bateig de foc per als protagonistes, que entràvem a la majoria d'edat per la porta gran. Villaret, discoteca històrica que ja és història, escenari de nits memorables, era on passava tot, o gairebé tot.

Dijous passat, com els cada últim dijous d'agost des de fa un quart de segle, els «quintus» del 92 vam tornar a la càrrega. Érem una quinzena: en Sisquet, en Xavi, en Billy, en Presseguer, en Planas, en Boada, l' Andreu, en Santi, en Rubèn, l' Arbo, en Toni, en Quim, l' Albert, en Pep Busquets (l' Emili també hi era, n'estic segur, i ens observava des d'allà on sigui)? i, com sempre, vam deixar el pavelló ben alt. Ens vam posar al dia de les nostres vides, com sempre; vam riure molt, com sempre; i vam cantar l'èxit de la Trinca, aquell que proclama «Alegria, és Festa Major!», com sempre, com si fóssim jovenets d'amb prou feines divuit primaveres; com si tornéssim a ser «quintus»; com si no hagués passat el temps.

D'aquí a menys d'un any hi serem altra vegada, disposats a donar-ho tot, com hem fet sempre. I l'altre, i l'altre i l'altre? Llarga vida als «quintus» més ben parits dels ques es fan i es desfan!