principis d'estiu, Lloret de Mar va presentar una original campanya de civisme i sensibilització per promoure un turisme «respectuós» i de «convivència». La setmana passada, un horrible crim va tornar a situar el municipi selvatà en el punt de mira. És un cas aïllat i puntual l'assassinat d'un noi italià a la discoteca St. Trop de Lloret de Mar? Segurament, sí. Una presumpta empenta va ocasionar la tragèdia en menys d'un minut. Té culpa Lloret de Mar que uns individus agressius mostrin la seva violència sense causa aparent? No. És més probable que un succés així esdevingui a Lloret abans que en d'altres municipis de la Costa Brava? Segurament també. Primer per una qüestió estadística del nombre de turistes que rep anualment. Segon, perquè un determinat tipus de turisme escull aquest municipi per passar les seves vacances. I per molt que l'Ajuntament i part del sector turístic s'esforcin els últims anys a canviar vells esteorotips, hem vist publicat en un diari italià que «Lloret ha rebut aquest tipus de turisme durant anys donant nom al fenómen de lloretització (?) La majoria dels turistes utilitzen el municipi com a contenidor d'escombraries; beguts, vomitant, orinant al carrer per acabar, sovint, en una baralla». Aquesta és una de les etiquetes que té Lloret de Mar a l'exterior. I, quan esdevenen succesos com el de fa uns dies, es multiplica.

La discoteca on va morir el jove italià no tenia guardes de seguretat, només controladors. És difícil especular si uns guardes haurien pogut evitar l'assassinat. Tot va passar molt ràpid i després hem conegut l'historial violent del presumpte autor material del crim. A més, cap mesura garanteix la completa seguretat. No obstant, hi ha unes normes que s'han de complir i el sector d'oci nocturn de Lloret ha de ser més curós que cap. També ara, l'Ajuntament ha requerit a totes les discoteques que acreditin el compliment de les mesures de seguretat arran del crim. Estàvem ja a mitjan agost. Potser, hauria calgut fer-ho a principis d'estiu. Un sol fet, per aïllat que sigui, pot engegar a rodar la feina positiva de molta gent. I Lloret ha treballat de valent els últims anys en l'elaboració d'un pla per canviar el model turístic. Cert que reconvertir un model que fa anys va apostar pel turisme de masses no resulta gens senzill. Cal molta feina, molt de control i molta paciència. El primer problema de l'ambiciós Pla de Reconversió Turística, amb 29 accions que s'haurien de desenvolupar abans de l'any 2020, és que amb prou feines té pressupost. I la Generalitat va dir el passat mes d'abril que no té disponibilitat pressupostària. Les coses no es resolen soles.