La tribu no anirà bé mentre aquell clan en formi part. Només es pot governar el regne si tothom accepta l'autoritat del Papa. No tindrem pau mentre hi hagi infidels i heretges que ofenen Nostre Senyor amb les seves pràctiques i paraules incomprensibles. El problema de França és la desmesurada influència dels jueus i les seves riqueses. El problema d'Alemanya és la desmesurada influència dels jueus i les seves riqueses. Els armenis són una pedra a la sabata de la república, però els kurds, que els odien a mort, els faran passar per la pedra. Els kurds són una pedra a la sabata de la república, però també els passarem per la pedra. Que la minoria xiïta governi la nostra terra és insuportable per a la majoria sunnita. Que la minoria sunnita governi el nostre país és intolerable per a la majoria xiïta. Els maçons són una greu amenaça per a la nació i la religió, les dues úniques coses que importen. I els comunistes, encara més. Els catalans (tots) sempre han volgut el mal d'Espanya. Espanya (tota) sempre ha volgut el mal de Catalunya. Els tutsi han esclavitzar sempre els hutu. Els hutu han massacrat els tutsi sempre que n'han tingut ocasió. Si els negres poguessin, matarien tots els blancs. Mentre hi hagi blancs al nostre territori, els negres no aixecarem el cap. L'Islam no té cabuda en la nostra cultura. Només l'Islam té cabuda en el nostre califat. Els homosexuals són una anomalia i la seva manera de ser corromp els infants. El cervell de les dones no està capacitat per votar. Per votar sí, però no per dirigir. Potser per dirigir, sí, però no per programar informàtica. Si «aquests» es volen integrar, que mengin el mateix que tothom.
Etcètera.
Per què es van tornar terroristes fanàtics els components de la cèl·lula dels atemptats? Com els van seduir? Van fer el mateix, en una versió extrema i criminal, que fem els éssers humans des de fa mil·lennis: afirmar l'individu mitjançant la pertinença a un grup que es defineix en oposició a un enemic. L'enemic cohesiona, enforteix el grup i per tant l'individu, que així se sent millor. Des que els micos de Kubrick es barallaven per una bassa d'aigua. Als joves de la cèl·lula, la pertinença que els proposava l'imam els va seduir més que qualsevol altra que els oferissin, si és que algú els n'hi havia ofert cap, més enllà de jugar a ping-pong al casal de joves. La seva perversitat és la pròpia dels humans, que ha estat i és, i serà fins que no assumim com a projecte més atractiu el de la Humanitat sencera.
