Camins de ronda tot l´any

M. Dolors Reig Garganta GIRONA

«Camins de ronda, un tresor arran de mar», aquest és el títol del dossier de la Revista de Girona, número 295 amb el qual vam voler destacar la importància i la singularitat dels camins de ronda de la Costa Brava per tal que puguin esdevenir Patrimoni Mundial de la Unesco amb l´etiqueta de Paisatge cultural.

En el títol hi trobem tres mots clau: tresor, arran i mar. El primer anuncia el valor d´aquests recorreguts i el ­darrer, ens els situa geogràficament, són a la costa, molt a prop del mar. Els camins de ronda apleguen elements d´interès mediambiental, històric, artístic, paisatgístic, etc., i això fa que puguin interessar un públic ben variat i durant pràcticament tot l´any. Tot i que la denominació «camins de ronda» sigui relativament recent, aquests corriols, senders, rutes, passeigs, -depèn del tram són més una cosa que l´altra- ja formen part del nostre patrimoni, són un tresor que alguns fa molt temps que coneixen i d´altres els estan descobrint. Ara bé, com molts dels tresors dels contes i llegendes poden anar associats a un risc, a un perill, perquè estan situats «arran» de mar. És per això que és molt important la senyalització dels camins de ronda.

Malauradament, no sempre podem resseguir la costa, en alguns casos perquè la propietat privada ens ho impedeix, d´altres perquè en arribar a zones de penya-segats el sentit comú ens obliga a allu­nyar-nos de la línia de costa. Com tantes altres qüestions es tracta de tenir seny tots plegats.

Les administracions locals han de tenir cura d´aquests espais patrimonials. Nadius i visitants tenen el dret de fruir-ne i el deure de fer-ho assenyadament. Tot plegat ens ajudarà a fer que siguin de debò un «paisatge cultural» de primera categoria.

Vencent la por

Jordi Pujadas Ribalta ARBÚCIES

17 d´agost, aterradores notícies, tristesa, eficàcia dels serveis públics, incomprensible radicalització d´uns joves,... com, on, per què, en profit de qui?

26 d´agost. Milers de persones baixem pel passeig de Gràcia. No tenim por, o sí, però vencem la por, tant se val. El que volem demostrar és que estem al costat de la pau, que no volem guerres, que no volem terrorisme, que no volem ser còmplices silenciosos de les injustícies i manipulacions que provoquen guerres i terrorisme.

Com l´any 2003, que molts ja vam sortir al carrer per dir «no» a la guerra, per denunciar les polítiques dels governants que donaven suport a la guerra de l´Iraq. Recordo també les dues marxes per la Cultura de Pau, i moltes altres accions en aquest sentit.

Ara, amb el mateix esperit, denunciem els governants que per una banda diuen donar suport a les víctimes d´un atemptat i per l´altra venen armes a països que donen suport a les idees que han provocat l´atemptat, que fan polítiques que augmenten les desigualtats. Que pobres s´enfrontin amb pobres i ells enriquint-se.

Sentiment d´un país inclusiu que diu prou d´estar inclòs sota el domini d´un altre. Però el país madura èticament i vol seguir el camí de la Pau en Pau: amb justícia, solidaritat, llibertat i respecte.

Emoció de veure una marea blava de missatges pacifistes i que denuncien actituds que no ho són. Emoció de veure el suport als serveis compromesos amb la seguretat, la salut i el benestar social. Gràcies.