Quina ràbia. Encara que no haig de lamentar cap dany al meu entorn més pròxim, els atacs de Barcelona i Cambrils, però també els de Berlín, París, Niça, Brussel·les, Moscou, Kabul, Nova York i de tants altres llocs, em produeixen sobretot ràbia, impotència i frustració. Tot i així, em resisteixo a condemnar tots els àrabs o a tots els musulmans, però noto com pronuncio la paraula «moro» cada cop amb menys respecte i més menyspreu. Soc políglota, em considero ciutadà del món i català d'adopció i estic fart que en els setze anys des de la caiguda de les torres bessones, no haguem avançat ni un mil·límetre en la lluita contra el terror que sembren uns individus que no tenen cap respecte per la vida -ni la seva ni la dels altres- i que fins i tot s'han educat entre nosaltres. Crec que està clar que no s'adonen que no estem disposats a seguir patint el dictat de la seva barbàrie i començo a pensar que és hora que els hi ho fem saber de manera més «entenedora», tot parlant-los en un idioma que coneguin, en lloc de pensar que algun dia tindran alguna consideració pel nostre tarannà.«Aquells culpables de delictes de sang i que cauen quan són perseguits, s'haurien d'embolicar amb una pell de porc i passejar-los pels indrets on han sembrat la por i la mort, perquè tothom s'adoni que enlloc de quaranta-dues verges al cel, el que els espera és una pública humiliació i ésser enterrats cares avall i amb els peus (i el cul) assenyalant la Meca», em deia una amiga l'altre dia que òbviament encara estava més farta que jo dels despropòsits. Des d'aleshores hi estic donant voltes i potser la proposta no és tan descabellada com sembla, davant l'evidència que els musulmans mai no compartiran els nostres valors, ni quan han nascut entre nosaltres. Ara bé, alguns d'aquests valors també necessiten ésser revisats. Vaig haver d'acompanyar un equip de la televisió alemanya RTL (com Tele 5 aquí), per «cobrir» informativament l'atemptat. Òbviament, buscàvem algun afectat alemany perquè ens parlés a càmera, que mai no vam trobar. Però una bona amiga em va informar que hi havia cinc joves que estaven passant les seves vacances a Roses i que justament el dijous «fatal» van baixar a Barcelona. I també a ells la furgoneta conduïda per Younes Abouyaaqoub els va enxampar, tot i que afortunadament només els va causar ferides lleus. També vam saber que eren testimonis de Jehovà. Sorprenentment, els directius dels informatius de la cadena ens van informar que aquest fet, que no podíem «amagar», tergiversaria el «valor» del seu relat perquè, segons ens deien, els hauria fet semblar «culpables» davant l'audiència!