Síndrome de Venècia» és un documental d' Andreas Pichler que mostra els resultats del turisme depredador que assola la ciutat italiana i amenaça la supervivència del mateix turisme. Actualment, Barcelona, com altres indrets catalans, pateix el mateix càncer. Un turisme que amb prou feines aporta benefici. Ni econòmic, ni cultural, ni social. Barcelona també ha caigut en les urpes dels touroperadors de «bocata» i borratxera, primers responsables de la turismofòbia i de l'actuació desaprensiva de molts empresaris d'estil Fraga: importa la quantitat, la qualitat és cosa d'altres. Igual que tants propietaris de pisos que foragiten els llogaters de sempre per l'increment forassenyat del lloguer. O venen el pis a un fons d'inversió sense ànima. I ja tenim la gentrificació, un dels altres problemes greus. I què dir de l'espectacle visual d'aquesta mena de turisme, o el tracte que donen a la ciutat, als seus monuments, o als «aborígens» i a la seva vida habitual. I, a més, s'han escampat com una epidèmia.
La història, però, ve de llarg. Durant anys, tothom s'espolsava les crítiques amb un «caixa, cobri». I, mentrestant, el problema s'anava covant. Fins que ha explotat, i amb «IVA»: espectacle polític. El problema puntual palesava una distorsió concreta: la política econòmica del pujolisme per satisfer la seva clientela electoral, però sense corregir els auguris del que podia passar. I ho van pagar amb la pèrdua del poder, i el que té d'influència, de favors. Que és allò que més dol. Però, per més que clamin, el problema no neix amb els nous polítics ni ho són els turistes, sinó la pèssima política que els gestionava. I l'avarícia de massa gent.
