La integració dels musulmans

30.08.2017 | 07:10

Qui amb llops va, s´amostra a aüllar» (qui va a adoctrinaments perillosos acaba matant).
Fa dos diumenges el director del Diari de Girona, Jordi Xargayó, va recordar en el seu article un dinar amb un diplomàtic francès de llarga trajectòria en l´administració pública, quan el periodista li exposà la seva creença que la segona o tercera generació de musulmans, nascuts aquí, s´integrarien plenament, el diplomàtic categòricament afirmà: «No s´enganyi. No s´integren mai, nosaltres, els francesos, els coneixem molt bé».
També en Jordi Xuclà evocava una conversa amb Ahmed el-Tayet, teòleg musulmà de la universitat del Caire, que després d´insistir en la tolerància i la bona convivència intercultural li acabà afirmant que en la via occidental hi ha formes impures no acceptables de cap manera per a un creient de religió musulmana i li insinuà que les hauríem de corregir perquè agredeixen les seves creences. «Per aquí no hi passo» escriu el polític, amb més raó que un sant, puix representen ingerències ­morals, polítiques i de conducta social contra el nostre sistema de valors democràtics.
Vull aportar les declaracions d´una de les millors pensadores europees, Agnes Heller, deixeble del filòsof Georg Lukács, que patí els dos grans totalitarismes europeus, l´Alemanya nazi i el comunisme rus, va afirmar a la pregunta d´un entrevistador: «L´islamisme radical és la pitjor dictadura, és la versió més extrema del totalitarisme».
Europa ha esdevingut un territori moral i política repoblat per immigrants, molts d´ells de religió islàmica. He escrit que alguns teòrics sobre la islamització europea afirmen que el ventre prolífic de la dona musulmana actua com el cavall de Troia en aquest continent envellit i de baixa natalitat, que ha esdevingut una illa envoltada pel mar del nord controlat per en Putin, a l´orient, la Turquia d´Erdogan i al sud el Marroc, bressol de terroristes, i tots els països del litoral mediterrani que professen l´islam; només queda obert a l´ occident per l´Oceà Atlàntic.
També vull subratllar la creença que una forma d´estendre la fe alcorànica consisteix que els governs adinerats dels països musulmans no industrialitzin el país creant llocs de treball, així roman la desigualtat de classes (molts pobres i pocs rics) o fer fracassar les revoltes populars de signe progressista; tot això es fa amb un únic objectiu: provocar allaus immigratòries envers occident acollides de forma humanitària i comprensiva.
Les xarxes, després del trist atemptat, s´han incendiat amb missatges islamofòbics, alguns exigint l´expulsió immediata dels musulmans perquè s´han aprofitat de tots els avantatges i en lloc d´agrair-ho maten víctimes innocents a la Rambla de Barcelona, altres més moderats han replantejat que s´hauria de controlar millor aquells musulmans que llisquen cap al fanatisme i, molt en especial, vigilar els missatges dels imams. Cal dir que una minoria demanava prudència i que a sang calenta només la boca clama venjança i que no és raonable fer declaracions a cor calent per l´horror.
Així doncs la pregunta que cal formular és: en què consisteix la integració dels nouvinguts? Què vol dir exactament integrar? Els immigrants estan obligats a integrar-se?
Jo penso que sempre la persona resident en un país nou té drets, però també deures amb la comunitat d´acollida. Si ells et donen, moralment, has de donar. Tanmateix si es parteix que els autòctons no et donen res i t´exploten i s´aprofiten de tu i et volen programar el cervell per esborrar la teva religió, la llengua, els teus costums, la tradició, és quan tot es complica molt, puix que el nou resident interpreta que no té cap obligació ètica, social, política amb els seus veïns. Quan això passa el problema esdevé irresoluble.
Integrar implica renunciar, fer cessions culturals i socials, claudicacions volgudes o obligades d´ordre familiar com respectar el dret de les dones i les filles, que es poden mantenir vives en l´àmbit privat. No puc per exemple entrar en una mesquita calçat o la dona sense el vel islàmic al cap, no puc mostrar-me indecorós a la platja o als carrers o exhibir símbols insultants, feridors contra la cultura musulmana. Així ens hem mimetitzat quan hem visitat països de religió alcorànica perquè: «Allà on vas, fes com veuràs».
Els púbers no tenen mecanismes de defensa mentals, ni consciència moral; estan en procés d´aprenentatge social i hi ha imams que els enlluernen amb proclames islamistes i inoculen l´odi contra els infidels que han desgraciat els seus països. Per això alguns insensats, després de l´atemptat, han recordat que als països en guerra (Síria per exemple) hi moren més musulmans per culpa d´ISIS; ens mereixem més morts, com si fos un campionat i estiguéssim perdent la lliga.
El comportament d´aquests vailets és imprevisible perquè un imam els pot desmuntar peça a peça i tornar-los a muntar amb unes altres peces. L´escola ha deixat d´educar. Les influències socials (televisió, moda, internet o el poder d´un líder) ­exerceixen més fascinació a l´hora d´inculcar valors i idees que els educadors. Vaig tenir com a professor alumnes musulmans i era conscient de les meves limitacions; no podia endinsar als seus caps valors alternatius (el respecte i dignitat de la dona) puix que un imam fonamentalista contrarestava la meva ínfima influència. Els veia capaços de fer petar qualsevol edifici de Girona.
No tinc por! Però sí que tenim por.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema