Benvinguda la desorientació

01.09.2017 | 07:09

Nostre Senyor –sí, amb majúscules–, Eric Hobsbawm en el seu darrer llibre pòstum deia que vivim « una era de la historia que ha perdido el norte y que, en los primeros años del nuevo milenio, mira hacia adelante sin guía ni mapa, hacia un futuro incognoscible, con mayores perplejidad e inquietud de las que yo recuerdo haber visto nunca en mi larga vida».

Crec que tenia tota la raó del món. També expressa aquesta idea molt bé una frase atribuïda a Mario Benedetti que diu «quan teníem les respostes ens han canviat les preguntes». Jo ho complicaria una mica. Hem sabut que les respostes eren falses, quasi del tot. I en part per la funesta mania de no pensar, de voler receptes vàlides per totes les èpoques i per a totes les coses. De fet, fins i tot Vladímir Ilitx Uliànov reclamava l'anàlisi concreta de la realitat concreta. Encara, però, que va ser víctima dels prejudicis i els dogmes de fe.

També hi ha un axioma que, a Catalunya, ha fet molt de mal: cal fomentar l'esperit crític. En principi qualsevol progressista hi hauria d'estar d'acord, el problema és que per a una part de l'esquerra i de la pedagogia això s'ha convertit en el fet que, com més crític ets, més d'esquerres et sembla que ets. Crec humilment que cal reivindicar el lliurepensament, saber criticar quan cal, saber valorar quan cal, saber ponderar quasi sempre. Si no, es corre el risc d'invalidar les conquestes socials i nacionals de la que ens hauríem de sentir orgullosament hereus.

Però tornem al combat, el mateix Hobsbawm ens deia « Hay mucho por hacer. Lo que se logre, dependerá de vosotros. A mí, que estoy ya cerca de la puerta de salida, no me toca otra cosa que la de aportar lo que he aprendido de mi trabajo y de mi experiencia. Pero el trabajo tendréis que hacerlo vosotros. Será difícil, pero vale la pena». Efectivament, cal preparar-se per als dies crucials que venen, el mestre Josep Fontana escriu: «per bé que cap victòria contra l'ordre establert contra el futur no és mai completa: cada derrota deixa almenys llavors per un nou combat». No ens deixem aclaparar per la primera, la segona o la tercera batalla de les properes setmanes. El camí ni serà fàcil, ni serà curt. Caldrà saber que sense generositat, sense altruisme, sense despreniment, sense lluita, sense perseverança, sense renúncies, sense sacrificis, sense esperança, sense somnis, no hi ha canvi. Josep Fontana acaba un dels seus magistrals llibres, Por el bien del imperio, quan diu als joves: «el futur és a les vostres mans».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema