Sobre els atemptats de Barcelona

01.09.2017 | 07:09

Que Barcelona i Catalunya era un lloc que els gihadistes tenien en el punt de mira era una cosa sabuda però quan passa sempre és impactant i més de la forma tan macabra com es va produir. No és una explosió que controlen a distància sinó que el terrorista es va llançar sobre la gent i anava veient com es produïen els impactes i continuava. Cap persona pot quedar indiferent davant d'una cosa com la que hem vist, com la que es va viure a les Rambles de Barcelona.

La primera cosa que un ciutadà demana en aquests casos és una resposta conjunta de les autoritats i amb algunes reticències hi va ser. A mi m'hauria agradat una foto de tots els líders polítics de Catalunya al Parlament i a la foto d'en Puigdemont i en Rajoy m'hauria agradat veure un representant d'Europa perquè avui la lluita antiterrorista sols té sentit a dimensió europea. A Catalunya, a Espanya, aquesta dimensió europea encara no està incorporada. Vegi's si no la falta de banderes europees en llocs oficials o la inconsistència de sentències judicials que, per limitar moviments de sospitosos, els retiren el passaport. Sembla que no saben que poden viatjar per tota la UE només amb el DNI. La segona consideració (òbvia) ens porta als cossos de seguretat. Se n'ha parlat molt, s'ha parlat de si varen actuar raonablement bé, si la coordinació va ser l'òptima, etc. No insistiré en les coses que s'han debatut abastament. Però si vull insistir en el fet que cal anar cap a una policia europea, no es pot lluitar país a país sense una coordinació almenys europea. M'ha sorprès que la declaració feta pels socialistes dient que ja havien defensat la necessitat d'un FBI europeu no hagi tingut un ressò mediàtic més ampli ni el suport unànime de tots els partits. Un federalista convençut com jo voldria un cos de seguretat europeu organitzat federalment.

Però el que és més important és que he trobat a faltar una reflexió política. Hi ha a Catalunya, a Espanya, als estats europeus o a la mateixa Europa una política d'immigració, d'acolliment? Aquesta hauria de ser una política europea que hauria de desplegar-se en general i s'hauria de concretar als diferents nivells des dels estats fins als municipis. I la veritat és que, si un mira el que ha passat amb els refugiats, s'adona que no hi ha res d'això. Al nivell més proper, als municipis hi ha de tot. Hi ha des dels municipis que han deixat formar guetos (com Vic, que inclús han posat el nom popular de Vic 2 al seu particular gueto) fins als que han cuidat el tema amb delicadesa. Inclús en una ciutat oberta com és Barcelona, una amiga que treballava en una ONG al Raval em deia que la falta d'una política d'acollida portava al fet que els musulmans es trobessin atrapats en la seva comunitat comandada per l'imam. M'explico, quan arriba un nou immigrant musulmà li diuen que ha d'anar a la mesquita si vol ser acollit pels musulmans i tenir suports i no té cap més opció perquè si no, es troba totalment sol, sense ningú que l'aculli. Aquesta falta de política d'immigració i acollida s'ha vist reflectida en l'acte catòlic celebrat a la Sagrada Família, un acte que si hi hagués política d'acollida hauria sigut un acte ecumènic amb representació de, almenys, l'Islam i les diferents religions que professaven les víctimes. Em va sorprendre que totes les autoritats assistissin a un acte catòlic sense que ningú digués que estem en un estat aconfessional i que no era el que tocava. En aquest sentit l'acte de Ripoll (no religiós) va ser molt més respectuós amb la diversitat. Segurament països com Alemanya i alguns països escandinaus que han acollit refugiats tenen algunes polítiques d'acollida però com a UE sols tenim els acords amb Turquia i ara el que s'acaba de firmar amb Egipte per intentar mitigar els fluxos però realment no hi ha una política de defensa, immigració i acollida digna en el marc de la UE. És un dels reptes que la UE haurá d'afrontar en un futur immediat i al que valdria la pena dedicar molts esforços que es perden en discussions que no porten enlloc.

Un apunt final. Desgraciadament, la manifestació de Barcelona va posar de manifest molts desencerts. Primer la suposada astúcia ( Mas dixit) dels independentistes col·locant una fila d'estelades darrere les autoritats. Com a poc em sembla miserable i una falta de respecte a les víctimes. Els cartells amb crítiques al rei pel mercat d'armes també em varen sorprendre. En tot cas haurien d'haver-se dirigit al govern que és qui pot regular aquestes coses. I això d'insinuar que els catalans no participem en aquest mercat com si no vivíssim en aquest món és com a mínim curiós. Repassin les propostes dels parlamentaris catalans durant tots els anys de democràcia i si troben alguna proposta per limitar, eliminar o controlar el mercat d'armes avisin-me. En tot cas el meu aplaudiment per a les persones que varen treballar per les víctimes i per als milers de ciutadans que es varen manifestar silenciosament i sense banderes partidistes pel passeig de Gràcia.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema