Terror

01.09.2017 | 07:09

Tots intuíem que algun dia hi hauria un atemptat terrorista a Barcelona. No sabíem ni quan ni com. Ja sigui amb camionetes, armes blanques o explosius casolans, és fácil assassinar. En la lluita contra el terrorisme hi ha d'haver molta prevenció, intel·ligència i sentit comú, a banda d'intentar acabar amb el cap de la serp. Que llocs com les Rambles, la Sagrada Família, els escenaris esportius i de concerts han d'estar molt més assegurats que d'altres és una obvietat. Buscar el millor equilibri entre seguretat i convertir els nostres espais públics en estat continu d'alerta policial sense molestar el ciutadà no és senzill. Els membres de les forces de seguretat, qualsevol d'elles, mereixen un altíssim respecte. I més en un país com el nostre, que ha patit el terrorisme etarra. Però fer servir els atemptats per reivindicar posicions polítiques, identitàries o ideològiques és un mal pas, un mal exemple, que no serveix absolutament per res. El que hem viscut des del 17 d'agost ha estat una tragèdia que ha acabat convertint-se en una confosa lluita de poders, de manipulacions, de veure qui la diu més grossa. Aquí només hi ha un enemic: el fanatisme religiós impregnat en un grup de joves i menys joves que odien el que representa la nostra civilització de valors, llibertat i tolerància. Parlem de pau sense saber que abans de conquerir la pau s'ha de guanyar la guerra que ens han declarat. I els bonismes no serveixen per guanyar batalles. Ens mentim a nosaltres mateixos, diem que no tenim por mentre mirem cada cop més atentament qualsevol moviment estrany que es produeixi al voltant nostre quan caminem pels nostres carrers o fem servir el transport públic. Acceptem i preparem-nos: el terror es quedarà una bona estona.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema