No és pla

02.09.2017 | 01:37

El canvi climàtic ha arribat al nostre dormitori. No al meu i al de la meva cònjuge, que també, sinó al dormitori de tots en general. Fins ara, es tractava d'alguna cosa que passava allà fora. Sorties de casa i ho notaves de seguida perquè a l'hivern ja no necessitaves abric i a l'estiu, encara que te n'anessis al nord, podies prescindir pràcticament del paraigua. Però un dia et vas ficar al llit i resulta que la temperatura o la humitat no es corresponien amb l'hora, ni amb l'època. Què passava? Que t'havies ficat al llit amb el canvi climàtic. Vol dir que ja no era un concepte, sinó un company de llit. Quan les idees abstractes es colen en el domicili particular esdevenen en concrecions amargues. Així, la dita segons la qual tota família guarda un cadàver a l'armari té gràcia mentre no passa de refrany. Quan fa el salt de frase feta a fet consumat, mal assumpte. Si criden de matinada a la porta, serà la policia, no el lleter.

El canvi climàtic es pot seguir en directe. T'asseus a veure el telediari de la nit i veus com la calamarsa i la pluja assolen la teulada de la teva pròpia casa, fins i tot pots veure't a tu mateix traient l'aigua dels baixos mentre dius a la càmera que això no havia passat mai. Quan passa el que no havia passat mai, et veus obligat a realitzar uns ajustos mentals en els quals la realitat sol guanyar el pols. El pensament que d'aquí a poc mitja Espanya serà un desert ha abandonat de sobte el món de les idees per traslladar-se al món de les coses. La relació entre el món de les idees i el de les coses ha estat conflictiva des de Plató. No és el mateix un temporal imaginat que un temporal succeït. Fins ara vivíem en el món dels imaginats, però això s'ha acabat.

El cosí meteoròleg de Rajoy hauria de prendre nota i assessorar bé el president del Govern. Nosaltres no tenim ni idea de l'assumpte, som de lletres i sempre hem mirat la secció d' El Temps dels telenotícies com una curiositat plena d'isòbares i pressions atmosfèriques. Ens agradava la familiaritat adquirida amb l'anticicló de les Açores. Però és que l'anticicló se'ns ha ficat a la cuina. I no és pla.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema