La llei de canvi climàtic aprovada pel Parlament de Catalunya és una llei amb més bona voluntat que no pas amb possibilitats de canvi real del sistema energètic. El seu punt més rellevant és la instauració d´una taxa de carboni que no tindrà prou força per canviar res. Hem parlat sovint aquí mateix de la taxa de carboni, que ha de complir els següents requisits per ser efectiva: cal que sigui universal, que afecti tothom (per exemple, sobre la gasolina, el gas...), que sigui intensa, que encareixi l´ús d´energia fòssil fins al punt d´haver de renunciar al seu ús; cal que sigui progressiva, que augmenti en el curs del temps i vagi donant senyals al mercat de com s´han de fer les coses; neutre fiscalment, de forma que els ingressos que es facin es detreguin d´altres impostos, per exemple de l´IVA, i amb aranzels, de forma que els productes fabricats aquí no hauran de patir la competència de productes i serveis fabricats a fora exempts de la taxa de carboni. De la mateixa manera, quan el producte surti de Catalunya, la taxa s´hauria de descomptar.
Aquests requisits són molt difícils d´instaurar perquè els aranzels estan bloquejats pels tractats internacionals de comerç. Fins que no s´arribi a resoldre aquest punt serà difícil anar més lluny amb la força d´una taxa al carboni.
Catalunya ho té molt difícil per complir la transició energètica pel fet que té 3 centrals nuclears que produeixen el 50% de l´electricitat del país. Per fer-ho cal posar una potència immensa en parcs eòlics i fotovoltaics i per a això cal la complicitat dels territoris on hi ha vent i prou intensitat solar. Sabem que això no és així, que a l´Empordà i a les Terres de l´Ebre no estan per a aquest camí, per la qual cosa no el podrem complir fàcilment. És a dir, tenim la voluntat com a país i com a comarca de ser un país renovable, però no podrà ser perquè una part important del territori no ho permetrà.
Queda el camí de l´electricitat fotovoltaica als teulats. Austràlia acaba d´arribar a una potència de 6 GW en electricitat fotovoltaica als teulats però, és clar, allà tenen 23 milions de persones en un país que és alhora un continent i aquí som 7,5 milions. Serà molt difícil, per no dir impossible, resoldre la transició energètica a Catalunya sense enfrontar-nos a les comarques que bloquegen la seva instal·lació.
Avui s´albira una possible solució de futur: portar l´electricitat de l´Àfrica. No és cap quimera, ni un exercici il·lusionista: és un projecte real. La radiació en el Sàhara permet obtenir preus de generació fotovoltaica propers a 20 €/MWh, cosa que permet la construcció d´infraestructures de transport suficients per enviar l´electricitat a Europa amb línies de corrent continu d´alta tensió. Aquesta tecnologia no té pèrdues per conducció com sí en té l´electricitat alterna.
El projecte que existeix el proposa l´empresa TuNur Limited i consisteix en la instal·lació d´un parc fotovoltaic gegant de 4,5 GW per ser exportat amb 500 MW a Malta, 2.000 MW a Itàlia i 2.000 MW a França. El projecte, situat al sud-oest de Tunísia, proper a Réjim Maâtoug, permetrà el desenvolupament econòmic d´aquesta àrea geogràfica amb programes per a la indústria tunisiana durant la implantació de la inversió. El finançament del projecte està format per 19 inversors, sumant un total de 400.000 milions d´euros. TuNur està composat el 50% per l´empresa anglesa Nur Energie i el 50% per inversors locals de Tunísia i de Malta.
El desert africà conté el 20% més de sol que els altres millors llocs d´Europa de forma que el fa especialment interessant des del punt de vista de la seva rendibilitat. En altres paraules, la radiació solar és el doble de la de les àrees centrals d´Europa. La part més difícil és la del transport amb corrent continu, amb la tecnologia HVDC que s´ha fet servir per connectar la MAT entre França i Espanya. El primer cable connectarà Tunísia i Malta i d´aquesta manera ja es lligarà amb la resta d´Europa. El segon cable lligarà Tunísia amb la part central d´Itàlia, prop de Roma. Un tercer cable s´està estudiant entre Tunísia i el sud de França.
Vol dir això que hem de deixar de treballar esperant que ens vingui la solució de fora? De cap manera. Cal treballar de forma que posem el màxim de instal·lacions fotovoltaiques als teulats i als terrenys propers a les empreses. Per fer això cal trencar les barreres que ha posat el ministeri d´Indústria, les que posen les companyies elèctriques per a la connexió a la xarxa de plaques fotovoltaiques i, sobretot, per les barreres urbanístiques de l´administració catalana i la dels ajuntaments amb l´impacte paisatgístic.
Tot plegat només és qüestió de posar al seu lloc l´objectiu. Si frenar el canvi climàtic és un objectiu essencial, llavors cal actuar en conseqüència i posar-lo en l´ordre de valors que toca. Ara mateix ens sembla que sí és important quan veiem les destrosses d´un huracà, la sequera que ens afecta o la desaparició de les geleres, però a la pràctica no volem que un teulat de plaques espatlli la imatge de les teules, o no permetem que les plaques fotovoltaiques modifiquin l´espai erm d´un camp. Cal molta pedagogia per anar canviant de cultura.
