Els atemptats del 17 d´agost despullaren la sensació de seguretat de molts ciutadans i revelaren l´adhesió i afecte per les víctimes. Una estudiada comunicació i el desplegament dels Mossos feren recuperar la seguretat perduda i animaren a sentir-nos protegits per la policia. Quasi tots els joves terroristes es feren matar ben aviat i tinguérem sort que anaven escassos de recursos, a més de ser molt incompetents; si no, tindríem hospitals plens, la Sagrada Família en ruïnes i les Rambles destrossades. Ningú els havia detectat.

Superat el dolor per l´atemptat, la vergonya. A les xarxes s´usa la desgràcia per atacar l´Estat. Sectaris conviden sectaris: els mitjans madrilenys es posen al nivell dels barcelonins, encapçalats pels de la Generalitat, que volen convertir la tragèdia en triomf xovinista. El govern d´Espanya se cenyeix a la lleialtat institucional. El president de la Generalitat semblava que també, fins que comprà una entrevista el dia abans d´una manifestació on -es deia- tothom hi era cridat. A la manifestació, la CUP -la que aplaudeix el terrorisme de baixa intensitat antiturístic, la que no mostra comprensió pel dolor que encarna el terrorisme gihadista, la que sempre fou escolaneta del món d´ETA- amb altres secessionistes boicotegen la presència del Rei i de les autoritats acusant-los de tràfic d´armes. Volen apropiar-se del que és col·lectiu amb les seves banderes i missatges. No hi ha record per a les víctimes, sols banderes i egolatria -no tinc por-. Com titula molt bé La Reppublica: «Nacionalisme sense solidaritat». Els Mossos, de grat o per força, són instrumentalitzats pel govern per a fins que res tenen a veure amb la seguretat ciutadana i els exposa al debat polític. Gens professional i poc corporatiu, el seu major no assumeix cap mínima autocrítica pels errors, episodis poc clars i oblits comesos i reacciona, davant la crítica, negant el dret i el respecte a la llibertat d´expressió i de premsa. Demanar explicacions als Mossos és atacar Catalunya. L´11 de setembre hi haurà més gent: els patriotes hauran acabat vacances i, si no hi fossin, no importa. Seran dos milions. Avui, a la Catalunya oficial, la realitat és una mentida repetida tantes vegades com calgui.