La denúncia necessàriaEnric Carcereny Beltran lloret de mar
Ahir vaig dirigir una informació al Sr. Trapero, major dels Mossos d´Esquadra, de la Generalitat de Catalunya. Soc militant d´ERC, i fa uns anys vaig construir, a Lloret de Mar, un edifici de quatre plantes de 600 m i una de 400. Dues d´elles dedicades a cinema, una a un espectacle, una a galeria comercial i una, al soterrani, a bar-sala de bitlles. Destaco que, sobretot les de Cinema, han estat presumptament molt maltractades per alguns càrrecs de Lloret, cosa que no ha sigut igual amb altres pobles. En començar el soterrani, es va veure que el terreny era inestable, amb molta sorra i un nivell freàtic molt alt. Pr això l´arquitecte va considera que era necessari fer pantalles de formigó armat, tot al voltant del local. Per tant, conec el tema. En passar el metro al costat de la Sagrada Família de Barcelona, algunes persones qualificades van advertir que era un perill, encara que també es van col·locar pantalles de formigó. Jo vaig escriure al Diari de Girona, que a parer meu i encara que fos més car, pensava que era millor fer passar el metro per un altre carrer paral·lel. Per tant, penso que avui el lloc més perillós, per col·locar un possible artefacte explosiu per part del terrorisme, és aquest tunel del metro. A part, es va dir per part d´algun tècnic, que fins i tot una vibració del metro, podia afectar l´edifici. Fa temps, ja vaig defensar que la denúncia era l´arma més eficaç contra qualsevol perill o corrupció, i sobretot que la denúncia fos anònima. Crec que la col·laboració de tothom és molt important per la seguretat i tranquil·litat de tots, ja que tots hem d´ajudar a l´excel·lent tasca dels Mossos, com si fóssim un d´ells. Així ho vaig fer saber al Sr. Trapero, felicitant-lo per la seva tasca i la de tots els mossos. Catalunya està orgullosa de tots vosaltres.
Pas endavant en la xarxa ciclistaEduard Puig Lobato salt
Fa molt de temps que circulo amb bicicleta per Girona. Quan vaig començar a fer-la servir a penes hi havia carrils bici, i ni tan sols les vies verdes connectaven pel centre de la ciutat. Al cap d´uns anys es va construir un tram de carril bici entre Salt i Girona que les va connectar pel passeig d´Olot i el carrer Emili Grahit, i des de llavors s´han anat afegint diversos trams per tota la ciutat. Això permet desplaçar-se sense haver de marxar de les vies ciclistes, cosa que aplaudeixo i trobo que és fonamental per a establir la bicicleta com un mitjà de transport seriós.
Malgrat això, hi ha un problema de disseny massa freqüent a la xarxa ciclista gironina: les interseccions. Un cop dins del carril bici només pots seguir dins d´aquest, i moltes vegades desapareixen quan creuen una calçada per tornar a aparèixer a l´altra banda de la intersecció. Això provoca confusions, malentesos entre vianants i ciclistes i impedeix la continuïtat de la xarxa.
Em sembla que l´Ajuntament de Girona hauria de fer un pas endavant i incorporar dissenys d´interseccions continus, protegits i amb carrils d´espera per als ciclistes que han de girar, tal com es va fent als Països Baixos i Dinamarca i recentment incorporen ciutats com Londres o Barcelona, més propera i que ha apostat definitivament per aquest mitjà de transport.
Cal recordar que a Girona un respectable cinc per cent de la mobilitat es resol amb la bicicleta i no dotar-la d´infraestructures serioses pot impedir-ne el creixement.
A Pere i Marta «Camerata Pirineus catalans»josep SOLES palamós
Fa poc vaig tenir el goig d´assistir als quatre concerts que va oferir Camerata dels Pirineus Catalans a Font Rubí, Prats de Molló, Setcases i Camprodon, com a cloenda d´una setmana i escaig de curs intensiu en què joves músics varen aconseguir ensamblar de manera perfecta llargs compassos d´obres de Bach, Haydn, Albinoni, Mozart, Vivaldi i Ottorino Respighi, entre altres. Alumnes i professors, varen aconseguir fer vibrar llurs instruments i els embadalits cors d´aquells que escoltaven. Impressionant!... Àdhuc la implicació, la solidesa, la complicitat que hi aportava, a més, un ambient sa, harmònic, compacte i engrescador.
No parlaré de les excel·lències dels concerts i del virtusisme emprat, hi ha qui pot tenir criteris més objectius.
Només voldria adreçar unes paraules a la Marta i en Pere, principals artífexs d´aquesta tercera trobada. A ells voldria fer un reconeixement públic de la gran tasca feta. Ja sé no sou amics d´afalacs ni teniu cap pretensió d´ostentació. Precisament per això sou més mereixedors d´aquest agraïment. Vàreu superar tots els obstacles, aconseguir un gran equip, una excel·lent convivència i encara millor resultat. Professors, monitors i alumnes, varen fer pinya! No és per agrair?
Fa poc llegia d´Eva Bach (De las emociones a la sensibilidad) això: «... la transformació que necessita el món no serà fruit solament de ments brillants». Es necesiten també cors oberts i mirades lliures de miopies emocionals. En el futur, les millors decisions seran obra de persones amb sensibilitat exquisida.
Vosaltres heu assolit aquest futur!
Un avi cofoi d´haver vist participar la seva neta.
