No tinc cap dubte que, com més ens apropem a l´1 d´octubre, més s´anirà enrocant l´enfrontament entre Catalunya i Espanya, i més durs seran els mitjans per guanyar-lo. Tant que, el 2 d´octubre, guanyi qui guanyi, costarà un món refer la vida quotidiana de tothom. Sobretot, després d´haver traspassat certs límits que mai no s´haurien de creuar. I aquests darrers dies estem vivint una situació, al meu entendre, gravíssima: el debat sobre la fiabilitat del suposat avís de la CIA als Mossos sobre l´atemptat del passat 17 d´agost a les Rambles de Barcelona. Crec sens dubte en l´honestedat del mitjà que ha publicat la pretesa prova, però em sorprèn que s´enceti aquesta polèmica al cap de dues setmanes del crim, però, sobretot, a quatre del conflictiu referèndum. Em sembla una crueltat barrejar ambdues qüestions, tot i que és el rerefons que s´intueix.
Quina és la conseqüència més greu que provoca? Que malmet una exigència fonamental en un país: la confiança en la policia, que ha de garantir la convivència en pau de la societat. Podré refiar-me´n, dels Mossos, si van rebre l´hipotètic avís dels serveis d´intel·ligència nord-americans i no en van fer cas? Aquest és el rerefons del debat: la fiabilitat dels Mossos. Ara bé, me´n puc refiar de les fonts de l´avís? Em costa de creure que les instàncies polítiques del meu país fossin tan negligents. Però me´n refio de la viabilitat dels arguments i proves d´un expert com Julian Assange. En canvi, apareix la meva desconfiança quan considero que a l´altre costat hi podria haver «les clavegueres de l´Estat», l´activitat d´uns personatges -la «brigada política d´Interior»- artífexs de l´«Operación Catalunya».
