La majoria de periodistes esportius coincideixen que hi ha dos clubs europeus que aquest estiu han fet el ridícul: són l´Arsenal i el Barça. Mentre que els londinencs a cada bugada perden un llençol i pateixen les decisions d´un entrenador com Arsène Wenger, que fa més de vint anys que és en el càrrec; el Barça té un greu dèficit de gestió en la direcció de la entitat.
Té un munt d´executius, d´assalariats i assessors que al llarg dels darrers temps han estat incapaços de mantenir l´estil i el nivell competitiu del club. Així mateix La Masia ha perdut pistonada, atès que ja no surten nous valors, mentre el president Bartomeu sembla incapaç de posar remei a una situació que vol aprofitar Agustí Benedito, per tal de presentar una moció de censura que només servirà per a enrarir l´ambient blaugrana en aquest començaments de temporada. El proppassat dissabte Albert Soler i Robert Fernández no van tenir més remei que fer una roda de premsa per tal de salvar els mobles, o millor dit, el seu cul. És incomprensible que a hores d´ara mantinguin el càrrec, quan aquests dos personatges -amb uns sous d´escàndol- al costat de Luis Enrique van desfer un estil que havia portat el Barça al cim europeu.
El senyor Albert Soler va dir que el 19 de juliol i per whatsapp s´assabentà de la marxa de Neymar, quan Minguella abans d´acabar les competicions ja ho havia fet saber al mateix president del club. Hom es podria fer moltes preguntes sobre què han fet al llarg de tants mesos, sense saber planificar i fitxar jugadors que mantinguin l´equip en l´elit del futbol mundial. Feia molts anys que el Barça no encetava una temporada com aquesta, en la qual no pot aspirar a gaire res. O si no, el temps dirà. Mentre el Madrid darrerament s´ha reforçat amb joves promeses que avui ja són una realitat com Isco, Marco Asensio o Ceballos, el Barça s´ha gastat una escandalosa xifra de milions amb gent que no són aptes per jugar al costat de Piqué, Suárez o Messi. Poden ser bons per a un València o un Sevilla, però no pas per un club que ens tenia molt ben acostumats. Aquest és el cas de Vermaelen, Alcácer o Digne, només per posar uns exemples. I al costat d´aquests, altres noms com Vidal, Arda, Denís Suárez o André Gómez, pels quals es pagaren molts diners i que fins avui no han demostrat res.
I quan el soci blaugrana es pensava que hi hauria recanvi per a Iniesta i es fitxarien dos o tres jugadors de qualitat, resulta que els executius del club ens diuen dissabte que els preus són desorbitats i que no saben què fer. Caldria recordar-los que han fitxat Dembelé per gairebé cent cinquanta milions d´euros quan a l´estiu passat en valia quinze. Tot plegat un joc de despropòsits i Bartomeu sense prendre decisions i mirant cap a un altre costat.
Fa la sensació que s´està perdent el nord i allò més trist: el Barça ha protagonitzat un ridícul espantós. Fins i tot el mateix dia que el club demandava Neymar, els jugadors celebraven una festa a casa del brasiler. Si aquests executius, que cobren xifres fora de mercat, no saben què passa internament, perden el control de l´entitat, veuen com el planter resta orfe i a sobre ara descobreixen que a Europa es juga al parxís i al Barça l´oca i hom es pregunta què espera Bartomeu per posar solució a una crisi que ja no només es esportiva, sinó també institucional. La fredor a l´estadi del Barça-Betis de l´inici de la Lliga fa pensar que viurem una temporada molt trista i potser amb algun ensurt a la junta directiva. Tant de bo ens equivoquéssim.
