Fa pocs dies hem tornat de Menorca. Tornar a la vida real sempre és més fàcil si ho fas amb la motxilla plena de bons records, com és el cas.
Som uns enamorats de l´illa. Ens meravella la bellesa dels seus paisatges i cales. Ens agrada conèixer-ne a fons els diferents municipis i, sobretot, parlar amb els seus habitants. Fent-ho, confirmem l´existència d´una aposta per l´excel·lència a partir d´un model de desenvolupament sostenible que ha assolit un alt grau de compromís social.
Ens causen admiració, també, els nivells de voluntariat social i tot el que es fa en relació amb la cultura, que és rica i variada. Voldríem destacar la feina ingent que duu a terme l´Institut Menorquí d´Estudis. I, és clar, la preservació de la identitat. Menorca té una personalitat ben marcada i viva, amb una paret mestra: la llengua.
La llengua és un tresor. Els menorquins són plenament conscients que, per a Menorca i per al conjunt dels països de parla catalana, és l´expressió de l´ànima del nostre poble; el que, de manera especial, ens fa singulars en el món, i el nexe d´unió més important que compartim tots plegats.
Tot el que acabem de dir ho veiérem reflectit en una vivència que ens emocionà. Resulta que el primer dia de ser a l´illa assistírem a la Ruta dedicada al Dr. Camps (Francesc d´Albranca), a Es Migjorn Gran. La conduïen al·lots i al·lotes de l´escola del municipi i la voluntària Glòria Ventura. També hi havia alguns pares i professors.
Les explicacions que ens feren n´Aitana, n´Emma, en Martí i en Pau constituïren una mostra exquisida d´estimació vers l´illa, el poble, els avantpassats, les futures generacions, el territori, el medi, el patrimoni col·lectiu, les tradicions... i vers la llengua i la cultura que compartim plegats.
Francesc Camps i Mercadal (Es Migjorn Gran, 1852-1929) era -i és- tot un referent. Metge del poble, arqueòleg i folklorista, fou un home que deixà una profunda petjada a l´illa. S´interessà per les diferents expressions de la cultura popular, que s´esforçà a recollir perquè no es perdessin: acudits, cançons, costums, endevinalles, gloses, llegendes, refranys, rondalles, etc. En sortí una gran obra: Folklore menorquí de la pagesia.
És oportú dir que col·laborà amb Mn. Alcover i que participà en el I Congrés Internacional de la Llengua catalana (1906). I, com ens deia el periodista Miquel Àngel Limón, fou el primeríssim a adoptar la normativa fabriana a l´illa a través de la revista Llum nova.
Idò, Menorca és captivadora.
