Les lumbars

05.09.2017 | 10:41

Desenterrar i exhumar signifiquen el mateix, però Stephen King, si escrigués en espanyol, utilitzaria desenterrar, que sona més truculent. Preferiria també enterrar abans que inhumar, perquè inhumar sembla un eufemisme. S´inhumen els Papes, però a les persones corrents se´ns enterra i se´ns desenterra. La incineració ha vingut a alliberar-nos de tot aquest tràfec. A Dalí, majorment, l´han desenterrat. Ho acabo de comprovar fullejant titulars de premsa a internet. Van ser pocs els periodistes que el van exhumar, malgrat la seva vocació papal. Desemboquem al setembre amb la impressió de trobar-nos en un procés de desenterrament col·lectiu. Els espanyols som molt d´enterrar-nos i desenterrar-nos, molt més que d´inhumar-nos i exhumar-nos. Som una mica bèsties, en fi, nobles, però bèsties. Llegeix un la premsa d´aquests dies i totes les picabaralles polítiques o socials li sonen a altres èpoques. Com si, en comptes d´estrenar la tardor, que seria el que tocaria, estiguéssim desenterrant-la. Setembre se´ns apareix així, més que com un nadó, com un cadàver amb una cara que hauria quedat al descobert per l´erosió de les últimes pedregades.

No sabem què dirà l´anàlisi de l´ADN de Dalí, ni ens importa gaire, la veritat, però l´ADN espanyol torna on solia. Estàvem anant cap a Europa a velocitats de vertigen, quan Europa va començar a retrocedir cap a Espanya i ens trobem al centre, atònits. Caldria exhumar les velles i romàntiques idees que teníem sobre Europa, segurament falses. L´Europa de les catedrals, de les universitats, de la cultura amb fonament. La vella Europa. Però no serà fàcil amb Macron a l´Elisi. La «grandeur» francesa ha esdevingut rímel per a les pestanyes i colorets per a les galtes. Tot això és molt car i molt barat alhora. Molt car des del punt de vista econòmic i tirat des d´una perspectiva moral.

Amb el desenterrament de setembre, torna la tardor calenta de tota la vida. La lluita per l´obvi. Fixeu-vos en les cam­breres d´hotel, les kellys, que, a jutjar pel mal que els fan les lumbars, sembla que desenterren cada matí els clients en lloc de fer-los llit. Només demanen un salari com Déu mana. Però Déu està enterrat. O inhumat, ara no hi caic.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema