Amb un article titulat «Estupor i vergonya», publicat a Diari de Girona dissabte passat, el Sr. Josep López de Lerma transmet les sensacions i opinions que li ha creat la manifestació del passat 26 d´agost a Barcelona contra els atemptats del 17-A i en solidaritat amb les víctimes.
El primer que crida l´atenció de l´article és que l´autor admet que no era present a Catalunya durant els fets. A més apunta que en va seguir els esdeveniments a través del Canal Internacional de TVE. Potser la primera pregunta que ens podríem fer és, n´hauria tret les mateixes impressions si hagués seguit els fets a través de mitjans més propers?
Certament, coincideixo amb l´apreciació inicial del seu article on parla del disgust que li va produir la «politització de la tasca dels Mossos d´Esquadra». I tant! Però resulta sorprenent que el Sr. López de Lerma no vegi aquesta mateixa politització en una visió de conjunt del tràgic afer. Potser va escriure l´article massa aviat?
A hores d´ara crec que som una abassegadora majoria de gironins que percebem tota la cronologia -17-A fins avui- com una clara i persistent estratègia política del govern del PP -amb la complicitat de PSOE i Cs- per «aprofitar» els atemptats per atacar el Govern català. És per això que fan mans i mànigues per neutralitzar el gran èxit aconseguit pels Mossos, no fos cas que el redoblat prestigi del cos contribuís a un èxit encara més sonat dels sobiranistes el proper 1-O.
Carregar contra la manifestació de la manera contundent que ho ha fet l´autor no sols cal considerar-ho injust, sinó poc intel·ligent. Però en tot cas, és lògic en una persona a qui no li ha fet fàstic crear-se una opinió dels fets en base a la versió de TVE i l´anticatalana Crónica Global com, per cert, admet unes línies més avall.
Molt al contrari del Sr. López -i amb tots els respectes- considero que la majoria de manifestants (que ell titlla de sectaris i «imbècils de merda»), mostren la cara madura, respectuosa i crítica del que és la societat catalana avui. Es tracta de gent que al crit de «no tenim por» i amb crespons negres a les banderes (potser no hi havia banderes a la gran manifestació post-11M a Madrid?), ha optat per no callar davant la hipocresia de polítics que simbolitzen el letal pacte de les Açores i la venda d´armes a governs antidemocràtics. No és això, en definitiva, el que desemboca en tantes guerres i morts? En tot cas, va ser una manifestació que va concitar l´admiració de la premsa mundial (menys la de Madrid).
Per a l´articulista, sembla que només hi hagué perversos «polititzadors» en un sol sector de la manifestació. I què hem de dir dels qui pretenien fer-ne un gran acte unionista? Aquests no feien política? A més l´autor guixolenc no diu res del fet que el Sr. Rajoy hagi prescindit de la presència dels Mossos a les dues reunions de seguretat celebrades a Barcelona, posteriors al terrible atemptat, mostrant així un menyspreu institucional inadmissible envers el principal cos responsable d´haver neutralitzat la cèl·lula gihadista, i amb diversos ferits en acció de servei. Però per al Sr. López de Lerma, sembla que els únics que han mostrat «falta de respecte» són els sobiranistes.
Un darrer mot sobre el paper del MH president Carles Puigdemont en aquesta cronologia. Em consta que la frase en què l´autor diu que el president Puigdemont «no va estar a l´alçada de tot governant europeu» ha creat -ara sí- estupor i indignació entre molts lectors gironins. El capteniment del president i del seu govern, precisament, va ser d´una gran dignitat en tot moment i així ho reconegué una bona part de la premsa internacional.
Recomano vivament al Sr. López de Lerma que en el futur, davant de casos com aquest, s´informi millor dels fets i de les circumstàncies que els han rodejat. Potser no escriuria articles tan allunyats de la realitat i del bon criteri ciutadà dels nous temps que ens apel·len.
