Diuen que les paraules se les emporta el vent. I hi ha una part de veritat. Però també és cert que, encara avui en dia, tots coneixem homes i dones de paraula, que diuen sí quan és sí, i no quan és no. L'escriptor Joan Fuster escrivia l'any 1984: «Sempre s'ha dit això: la paraula és l'home. O siga: un home de paraula ha estat tradicionalment, algú que manté els seus compromisos, pactats de viva veu».
El P. Lombardi deia en aquella entrevista que «la paraula no està feta per a l'engany, per a la divisió, ni per a la manipulació o la utilització de l'altre». Per això «els mitjans són instruments de poder o bé oportunitat per a créixer en el coneixement, en el diàleg i en la comprensió, en el respecte de la llibertat i en la dignitat de l'altre».
El P. Lombardi acabava així: «el servei de la veritat per als professionals de la comunicació, no és una paraula buida, sinó un compromís moral en el treball de cada dia».
En el mateix sentit es pronunciava ja fa temps el bisbe emèrit de Sant Sebastià, Juan María Uriarte: «Els Mitjans de Comunicació de l'Església tenen el deure de ser exemplars... molts dels seus programes són coherents. Lamentablement no ho són tots. L'Església deu procurar que tots els seus professionals sembrin concòrdia, respecte al diferent i serenor, i evitar l'animositat, l'ironia mordaç, el sectarisme. Aquests comportaments desmoralitzen, desanimen i sembren desesperança».
I també la revista Vida Nueva manifestava fa temps, que «una emissora de l'Església (en clara referència a la COPE) no pot ser motiu de discòrdia i d'enfrontament». És el mateix que deia el P. José L. Gago, exdirector general de COPE: «Els professionals de COPE, han de fer del seu treball un servei a la veritat, amb esperit de convivència, defensant els drets humans i el respecte a la intimitat personal i a la vida privada». Però va ser el papa Benet XVI qui, dirigint-se als participants del congrés de ràdios catòliques, els urgia a treballar «sempre dins del respecte a la realitat i en una perspectiva d'educació en la veritat».
La crispació produïda pels polítics o pels periodistes, no és un bon camí per tal d'afavorir la bona convivència ciutadana. Cal que sobretot els qui estan en el món de la política i dels mitjans de comunicació, utilitzen un llenguatge de respecte a l'adversari (que no enemic!) un llenguatge educat i allunyat de l'insult i de la ironia mordaç.
De ben segur que una societat fonamentada en la llibertat, i que no cau en la temptació de la manipulació, de la difamació o de la mentida, serà una societat madura, oberta al diàleg i a la veritat. I cal recordar, tal com deia Jesús de Natzaret, que només la veritat ens fa lliures. No l'insult obscè o la manipulació, que només provoquen crispació i enfrontaments.
