Algunes preguntes més enllà de la CIA
Joan Gil
Per què es recullen proves pericials sense guants, com demostra un vídeo on un mosso d´esquadra de forma maldestra recull la motxilla d´un dels sospitosos en un carrer paral·lel a les Rambles? Angoixa? Estrès? Els Mossos tenen formació policial en gestionar situacions difícils, per això, no s´entèn.
En tot cas, que consti que no estic buscant culpabilitzar als Mossos de cap «negligència» com alguns líders d´opinió estan insinuant. Però seria necessari tenir un debat serè sobre què es pot millorar. Recordant que tothom es pot equivocar i que els assassins no són ni l´islamofòbia, ni els policies, ni fins i tot l´imam salafista i perillós que estava al darrere de tota l´organització de l´atemptat terrorista, i de la cèl·lula. Els criminals són els que han comès aquesta injustícia.
No entenc com tenim una discussió frontista, de posició política, d´identificació nacional/ista sobre les informacions maldestres i incoherents que ha anat difonent El Periódico. Per cert, el seu director ha rebut amenaces de mort: això, com la manipulació informativa i tantes violències verbals o mediàtiques, no es pot tolerar ni justificar. I menys pels que diem que volem construir un país nou, un país millor.
Aquests dies doncs, m´he fet més preguntes, com aquestes:
Més enllà de les pilones que semblen la solució màgica, quines mesures i millores s´han ideat en la tècnica policial, en les eines d´investigació policial i per aturar aquest procés d´integrisme (no és correcte el terme de radicalització) d´uns joves en una secta fonamentalista liderada per un salafista?
Per què es deixen en llibertat condicional i en vigilància suposats col·laboradors, per fer-los seguiment i trobar noves pistes (això espero) o perquè la justícia no té més mesures de prevenció antiterrorista?
L´Estartit, qui t´ha vist i qui et veu
guillermo moya torres
Des de fa 30 anys visito aquest poblet de la Costa Brava. D´aquell lloc encantador, amb les seves casetes típiques, els seus bons restaurants, els seus locals d´oci de qualitat, el seu apreciat Club Nàutic, les espectaculars Illes Medes i les seves boniques platges ja queda ben poc.
La deixadesa dels seus responsables municipals i alguns empresaris sense escrúpols han portat l´Estartit a una situació de brutícia, mala planificació urbanística i degradació que amenaça de portar a aquest poble a convertir-se, si no ho és ja, en el de pitjor qualificació de la Costa Brava.
Em pregunto moltes vegades com es pot consentir que, en primeríssima línia de mar es permeti, des de fa dècades, l´existència de dos enormes edificis en ruïnes, l´antic hotel Miramar i el Freu. Com pot ser que en aquest poble les escombraries de tot tipus sobreeixin dels contenidors, sembrin els carrers de plàstics, vidres i altres restes i, per consegüent, contaminin les platges, el mar i, per la seva proximitat, també la Reserva Natural de les Illes Medes? Em pregunto per què les autoritats municipals consenten que a la zona de bars nocturns, coneguda com La Plaça, es permeti que hagi desenes de menors consumint alcohol, fins i tot a les discoteques dels voltants i fins a altes hores de la matinada. En aquest mateix lloc la venda al detall de la droga campa al seu aire i els actes vandàlics no tenen cap resposta per part de les autoritats. M´agradaria saber què es fa per evitar aquests i altres excessos, perquè en els últims 10 o més anys no s´ha fet res al respecte.
Menció a part mereixen les obres i gestió del Club Nàutic. La Platjeta i Els Griells s´han omplert de restes de runa, ferros i, el pitjor, terres i fangs contaminats procedent d´aquestes obres.
L´Estartit no ho mereix.
Tete Montoliu i les Gales d´Anglès
Pere Espinet i Coll portaveu del grup municipal PAU (Per Anglès Units)
Vicenç Montoliu i Massana, fill de músic, cec de naixement, conegut artísticament com Tete Montoliu, inicià el seu aprenentatge en una escola privada per a cecs, l´any 1939. Els seus mestres foren l´Enric Mas i, més tard, en Petri Palou. De l´any 1946 fins al 1953 estudià música en el Conservatori de Barcelona.
Amb aquesta iniciació, contactà amb els millors músics de jazz d´arreu del món. Viatjà per diferents continents, oferint al públic la llavor que portava dins seu, on el piano i ell semblaven una sola cosa; m´atreviria a dir ànima i cos. Ambdós ben conjuntats
Anglès, poble pioner del jazz, amb formacions com L´As, Els Black Blue Jazz i Els Mickeys, i que entre l´any 1920 i fins ben entrat el 1950 varen portar la melodia del jazz a diferents poblacions de Catalunya i sud de França. Com al poble d´Anglès per Gales de 1980, que amb l´envelat ple de gom a gom, ret un homenatge als músics de les nostres terres precursors del jazz. Es va demanar al Mestre Tete Montoliu de participar-hi, la seva resposta fou positiva i va oferirt un recital de Jazz que, avui dia, encara la gent de mitjana edat recordem amb certa enyorança.
I permeteu-me que acabi dient: Sempre ens quedarà la Música del Mestre Tete Montoliu.
Les dades són esgarrifoses
Jesús Domingo Martínez girona
Entre 2030 i 2035, segons una recent investigació del Pew Research Center, el nombre de nens nascuts de musulmans -225 milions- superarà en el món al dels nascuts de cristians -224 milions-. Bretxa que s´ampliarà a partir d´aquestes dates.
Els cristians de totes les confessions són el 31% de la població mundial; els musulmans, el 24%; els hindús, el 15%; els que es confessen no religiosos, el 16%; altres, el 13,6%. Però els nivells de fecunditat, en gran manera en la població de l´hemisferi sud, i la joventut en l´edat de procrear dels musulmans i dels hindús, estan provocant canvis molt significatius en el pes relatiu de les religions en el món.
