Una de les incògnites sobre la taula del procés és què farà el Govern espanyol el dia 1 d'octubre si, malgrat tots els advertiments, impugnacions i suspensions per inconstitucionalitat, la Generalitat organitza el referèndum i es disposa a repartir les urnes i obrir els col·legis electorals. Enviarà la Guàrdia Civil perquè vagi de mesa en mesa a retirar-les, davant les televisions de tot el món? Aconseguirà que siguin els jutges els que acordin la suspensió i ordenin als Mossos d'Esquadra que la duguin a terme? I què farà la policia catalana en aquest cas? Incògnites que se sumen a moltes altres i dibuixen un panorama d'incerteses.

Hi ha una hipòtesi que no és menys descabdellada que d'altres: que el diumenge 1 d'octubre el govern de Mariano Rajoy s'aculli al principi de prudència que aconsella no causar més estralls dels que es pretenen evitar, i per tant renunciï a l'ús directe de la força a càrrec dels efectius de l'administració central; però que ja abans de l'inici de la jornada negui qualsevol valor ni jurídic ni polític a la votació, i un cop acabada insisteixi en els mateixos conceptes i, a més a més, qüestioni la validesa del recompte. Com si no hagués passat res important, excepte en un aspecte: immediatament començarien les accions judicials contra tots els polítics i alts funcionaris que haguessin participat en l'organització de la consulta, als quals s'acusaria, pel cap baix, de desobediència, prevaricació i malbaratament de cabals públics, i si els agafa per aquí, també de sedició.

El que passi el 2 d'octubre dependrà del que hagi passat l'1 d'octubre. No és probable que l'independentisme tingui èxit en els seus esforços perquè els contraris a la independència vagin a votar que no. Només es mobilitzaran els partidaris, fet que garanteix el triomf del sí, però els efectes polítics d'aquesta victòria no seran els mateixos si voten dos o quatre milions de catalans. Un clima tens, enrarit i extremadament polaritzat tant pot ser un incentiu com un factor de desistiment per aquells que pensaven que tot plegat seria bufar i fer ampolles.

La proposició de llei del referèndum no estableix un mínim de participació per considerar vinculant un resultat que sabem que serà afirmatiu. Però segons la participació, la proclamació de la república que tocaria fer el dia 2 d'octubre seria una fita gloriosa o, al contrari, tindria uns efectes reals ben allunyats dels que es busquen.