La SGAEJoan Giménez Ràfols Exrepresentant de la SGAE. puigcerdà

Durant quasi quaranta anys vaig ser representant de la SGAE a diferents comarques de Girona. La meva feina consistia a lliurar un full a les orquestres, que l´havien d´omplir indicant la peça que tocaven i l´autor. Acte seguit cobrava a l´empresa contractant i liquidava les quantitats a la Delegació General. Pel que fa al teatre havia de dur a terme un control de taquilla i en funció dels espectadors es cobrava un tant per cent, sempre sota uns mínims que l´autor exigia per cada re­pre­sen­tació de la seva obra. Tot anava rodant. L´últim delegat que vaig tenir proposat a dit per l´anterior Ferran Mascarell Canalda -ara ocupa el càrrec de delegat de la Generalitat a Madrid- fou Ramon Muntaner Tor­ruella. En els últims anys vaig rebre instruccions de no lliurar els fulls a les orquestres i cobrar les quan­titats als empresaris (a­jun­taments i particulars), de tal manera que les liquidacions s´havien d´enviar a la Delegació. Independent de Muntaner -que ara ocupa la Supradelegació de Catalunya, Balears i País Valencià, suposo que a proposta de Teddy Bautista,- avui processat juntament amb altres onze membres del seu equip. Amb altres companys re­pre­sen­­tants ens estranyà com es podrien distribuir els diners que lliuràvem a la Delegació si no coneixien ells -Delegació- els autors de les peces que havien tocat: cobles, conjunts, orquestres. Igualment passava amb les representacions de «va­rietats» i dramàtics. Sembla ser, segons diuen el mitjans, que la depredació puja a bastants milions d´euros. Crec, en defensa dels autors i creadors de les obres, que el jutge encarregat del cas hauria de fer «neteja» de la SGAE, començant per les supradelegacions i revisar minuciosament la comptabilitat de cadascuna. Els autors segur que ho agrairien. Per finalitzar les paraules de Ramon Muntaner Torruella, a RAC 1: «Hasta que se demuestre lo contrario, pongo la mano en el fuego por el presidente de la SGAE».

La venda d´entrades de Temporada AltaMarta MontalbÁn Temporada Alta

En una carta al director apareguda el 5/9/17, el seu autor, el Sr. Chistian Solé Llauradó, preguntava per què alguns espectacles del festival Temporada Alta, i citava el cas d´El petit prín­cep, tenien poques localitats disponibles si encara no havia començat la venda d´entrades. És habitual que en molts festivals, i a Temporada Alta tam­bé, s´avanci part de la programació els mesos previs a la data fixada com a primer dia de venda general. I és per això que aquest estiu, tothom que ha volgut ha pogut comprar entrades d´alguns espectacles al web del Festival, com és el cas d´El Petit Príncep, que tam­bé s´ha pogut adquirir amb el des­compte del forfet familiar.

En aquests casos, sempre s´ha reservat una part de l´aforament perquè estigui disponible el primer dia que es posa a la venda la totalitat d´entrades de Temporada Alta. Conscients de la importància de donar a conèixer al públic aquest fet, així s´ha explicat a les notes de premsa, a la comunicació general i a la mateixa pàgina web del Festival des del primer moment, aclarint que els espectacles que ja estaven a la venda tindrien una bona part de l´aforament, i per tant localitats disponibles, quan s´obrís la venda de tot el Festival. Per tant, arribat aquest dia, es faran visibles aquestes entrades prèviament bloquejades perquè es puguin adquirir en les mateixes condicions que van sortir les entrades anticipades.

Espero que aquesta explicació serveixi per aclarir aquest ma­­len­tès, ja que des de sempre, la voluntat del Festival ha estat facilitar al màxim el proce­di­ment i l´accés dels ciutadans a la venda d´entrades. Resto a la seva disposició per a qualsevol aclariment més referent al festival o a la venda d´entrades.

Només depèn del poble de CatalunyaJosep M. Loste Romero portbou

Cal tenir molt present que d´ençà del 4 de setembre hem entrat en una autèntica voràgine política, en què serà molt necessari donar suport -minut a minut- al Govern català i alhora estar completament activats i preparats per a una mobilització permanent. No hi ha dubte que sense una decidida mobilització l´Onze de Setembre d´enguany es farà molt més difícil poder votar el proper 1 d´octubre. També cal saber que sense un autèntic mandat democràtic serà complicat que es comencin a moure els escenaris granítics de la ideologia ­superuniformista del Govern espa­nyol. A més, sense un mandat democràtic, Europa continuarà fent el panxacontent. A partir d´ara tot és possible, tot està per fer. Només depèn del poble de Catalunya.