Crisi al bosc

07.09.2017 | 09:55

Quan pel televisor només teníem accés a un canal, un dels reis de la pantalla era en Félix Rodríguez de la Fuente, qui un bon dia va deixar de banda les cabres i els voltors per mostrar-nos el viure d'una comunitat d'humans de l'Amazones, coetanis nostres però presentats com a endarrerits. El cas és que després de filmar-los, va projectar les imatges en un llençol i els de la selva veien llumetes de colors allà on nosaltres veiem persones. En una foto tampoc sabien veure res. Malgrat que les intencions de l' amigo Félix eren unes altres, amb aquest experiment enteníem que cal un llarg aprenentatge per entrenar la vista i convertir les llumetes de colors en persones. El gat de casa seguirà veient llums que es mouen i a l'infant l'ajudarem a entendre-les. Ara que en el nostre món tots som criats en la cultura de la imatge, encara ens cal un gran esforç per distingir en una imatge allò que és real d'allò que és fictici. Hem convingut que al cinema ens enganyaran però a les notícies de la tele tot és ben real, com també que l'obra de Dalí sovint és juganera. Un exemple l'hem tingut aquests dies amb el material que han generat els fets d'Alcanar, Barcelona i Cambrils, l'ABC del 17-A.

Els de la comunitat de l'Amazones, enfrontats amb el document atribuït a la CIA, s'arronsarien d'espatlles. A part de l'aprenentatge visual, caldria que interpretessin els signes i la conclusió final dependria dels prejudicis que haurien abraçat pel camí. Podrien respondre aleatòriament sí o no per després refermar-se o desdir-se en funció de la reacció de l'interlocutor. Quan sabessin les implicacions que hem donat a la validesa del document, enyorarien els conflictes de la seva terra, quan les dones volien menjar carn fent vaga de tot i ells, després de quinze dies voltant, tornaven amb tres o quatre armadillos, amb el disgust consegüent. Més simple i lògic que les tres-centes mil teories sobre les motivacions dels perpetradors dels atemptats recents, ideades sobre suposicions i prejudicis que fent muntanya fan desaparèixer qualsevol explicació més racional. Els amics de la selva de ben segur que no eren endarrerits. Veure el món tal com és una habilitat que fa generacions que vam perdre. L'aprenentatge per desfer-nos de tot allò que ens impedeix veure les coses tal com són implica renúncies doloroses i és més còmode d'aferrar-nos a les convencions més esteses. Els de l'Amazones veuen el bosc en conjunt i nosaltres badem i discutim a cada arbre.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema