Ara que la temporada d'estiu ja està arribant en moltes poblacions a la recta final, val la pena recuperar un debat que d'altra manera, tard o d'hora, tornarà a aflorar. No ens pensem que la tragèdia a Barcelona o el que estem vivint aquests dies, ha resolt un problema que comença a tenir un cert calat en determinats grups de població. La fòbia al turisme o el rebuig social als turistes no deixa de ser un error històric de conseqüències imprevisibles. La frivolitat de la societat ha confós determinades males pràctiques d'alguns turistes i especialment, del propi negoci amb el turisme en general.

Rebutjar turistes és tant com dir que no els volem i si no els volem no vindran. L'exercici que s'ha de fer per resoldre la situació és doble, d'una banda, ens hem de preguntar si en el sac d'aquest turisme no volgut també ens incloem nosaltres, perquè al cap i a la fi tots som turistes i no sé si ens plau veure que en alguns llocs ens diuen «guiris». D'altra banda, cal saber si som capaços de destriar el gra de la pallà, d'identificar mals hàbits i males pràctiques empresarials i de separar-los de la resta. No es pot afrontar el pressumpte greu problema del turisme des d'una vesant generalitzada. Tancar la porta als turistes o criminalitzar-los és el mateix que tancar-nos a nosaltres mateixos la porta com a turistes que som. Deixem doncs que siguin les institucions, les que tinguin seny, perquè algunes sembla que no en tenen, i el mateix sector, qui cerqui els espais de debat necessaris per afrontar els dèficits o mancances que presenta el turisme. No hem d'oblidar que a casa nostra es tracta d'un sector molt madur que cal seguir renovant i transformant. Treure els problemes de context només ens durà a agreujar-los més, convertint en una qüestió de convivència social allò que només és o hauria de ser una qüestió sectorial.