La principal amenaça contra el lliure comerç és el lliure comerç. Per això es persegueixen tant els manters i els venedors de mojitos a les platges, no per la matèria fecal, que la matèria fecal és a tot arreu, sinó perquè la venen de manera lliure. Vol dir que l'expressió «lliure comerç» és un invent per disfressar i defensar els monopolis. Per poca història que s'estudiï, un descobreix que els que es diuen partidaris del lliure comerç són absolutament proteccionistes quan els comptes no els surten. La lluita entre el liberalisme i el proteccionisme és més fictícia que real sense considerar que els temperaments liberals són els que es comporten a la pràctica de manera més proteccionista. Facin comptes del que ens ha costat als espanyols en els últims anys salvar la banca liberal i comprendran de què parlem quan parlem d'amor.
-Lliure comerç, sí, però amb regles -diuen quan es tracta de perseguir quatre manters.
Ja coneixem les regles i el que hem pagat per mantenir-les. També sabem de quina manera l'anomenat lliure comerç ha arruïnat comunitats senceres de pagesos i ramaders de tot arreu del món. Quan escoltem que es va a signar un nou tractat de lliure comerç entre dues potències mundials, ens posem a tremolar, perquè segurament no té altre objecte que el de condemnar a mort al pobre pagès de l'Equador, per posar l'exemple d'un país que podria ser el rebost de mitja humanitat.
El millor tractat de lliure comerç hauria de ser el que no se signa, però això -ens diran- és una forma d'idealisme idiota, ja que les clàusules més importants d'aquests tractats són les que consten en l'apartat de les restriccions. Aquí, en les restriccions, és on ens trobem el manter i el venedor de platja de mojitos, com si mai haguéssim trobat una rata morta al fons d'un pot de refrescos d'una marca important. Tot això per no parlar de la matèria fecal que, en forma de productes bancaris, ens han estat venent els partidaris del lliure comerç que hem hagut de rescatar amb el nostre IRPF.
