Els Mossos i els atemptats

08.09.2017 | 11:01

la polèmica sobre l'actuació dels Mossos d'Esquadra en la gestió dels darrers atemptats té alguns aspectes surrealistes però hi ha algunes idees que s'haurien de tenir clares.

En primer lloc, els voldria explicar una cosa que em va passar fa anys. Varen nomenar governador civil un conegut i un dia que el vaig trobar em va confessar que una de les coses que se li feia més feixuga era la de descartar alarmes. No recordo la periodicitat però més d'un cop per setmana s'havia d'enfrontar amb una amenaça de bomba. Eren temps en què ETA estava activa i, per tant, hi havia possibilitats que l'amenaça fos real. Per altra part, no podia decretar el desallotjament (almenys) d'un local cada setmana perquè això produiria un pànic que no podia provocar. Per tant havien de decidir si l'amenaça era creïble o no i deia que si algun cop s'equivocaven ho tindria al seu cap la resta de la seva vida. Recordo el neguit que em va traspassar pensant en el que m'havia explicat. Per a mi ara hauria estat normal per part dels Mossos dir que havien rebut una nota i que analitzada (i m'hauria agradat sentir que conjuntament amb els altres cossos de seguretat no sols espanyols) no li varen donar credibilitat com a tantes altres que segur que han rebut. El problema sorgeix quan de l'acció dels Mossos se n'ha volgut fer una espècia d'exemple, s'ha volgut ensenyar-lo com el súmmum de la perfecció i l'han volgut utilitzar pel que no serveix, per fer-nos creure que si fóssim independents ho faríem tot bé (sempre tornem al «som els millors» d' Espriu). I ara, com no podia ser altrament, es troben atrapats en aquesta mentida grotesca fomentada per la incompetència d'uns dirigents polítics que només són capaços de passar el temps intentant mostrar-nos com seríem de macos si fóssim independents. Només cal recordar que el conseller Forn va ser nomenat no per la seva capacitat per fer que els Mossos fossin més eficaços sinó per la seva fidelitat al procés. I aleshores el que ens havien presentat com a model, el major dels Mossos, s'ha llançat a una absurda i burda lluita contra tot, especialment la premsa que ha gosat posar en dubte la seva excel·lència. Vaig dir i repeteixo, la lluita contra el terrorisme s'ha de fer amb humilitat i amb coordinació almenys en àmbit europeu. Donar-se cops al pit dient que ho he fet molt bé i sobretot molt millor que els veïns és poc menys que una tonteria de nens mal educats que m'alegraria molt pensar que no es repetirà.

I posats a parlar dels atemptats, deixi'm dir una cosa que pot ser polèmica. A Europa i també a Espanya i a Catalunya no tenim pena de mort i, per tant, quan la policia mata algú volem estar segurs que era estrictament necessari per garantir la seguretat. A mi la mort d'uns quants joves en mans dels Mossos em preocupa per les vides truncades i per les garanties que el nostre sistema jurídic té amb els responsables d'actes delictius. Soc dels que davant un dubte solen posar-se al costat dels cossos de seguretat a qui els hem encomanat una tasca complicada, però m'agrada tenir la seguretat que han actuat amb la força justa. En el cas que ens ocupa no veig que l'opinió es plantegi si la seva actuació va estar guiada per aquesta regla de conducta, si les morts dels que han sigut abatuts pels Mossos van ser estrictament necessàries. I la meva preocupació augmenta quan llegeixo comentaris pujats de to més propis de Harry el brut que de demòcrates convençuts. Comentaris que deixen clar com pensen alguns, que deixen clar que els terroristes val més tenir-los morts. Per als que pensen així els posaré exemples de fanatisme de tots tipus tan absolutament letals com els dels actuals gihadistes. Encara no fa un segle, l'Església catòlica beneïa i encoratjava la gent per anar a lluitar en una croada per salvar la civilització contra els maçons, els separatistes i els comunistes, Stalin va convèncer molts homes de bona fe de la necessitat d'instaurar un règim de terror, ETA matava en nom dels nacionalistes bascos i podria continuar. El fanatisme ha recorregut de forma transversal la història de la humanitat. Avui tenim el fanatisme que tenim però per lluitar contra ell hem d'anar a les arrels i hem de ser estrictes en l'aplicació de les regles que les democràcies que no creiem en la pena de mort ens hem donat. I això vol dir tenir altura de mires i fer política europea i no de barraqueta.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema