Torna a haver-hi una seriosa amenaça a la Costa Brava. Aquesta vegada és a cala s´Alguer, en el tros de pineda que queda per urbanitzar i que es diu d´en Gori. I de nou la defensa del territori comença amb la mobilització i la recollida de firmes per part dels veïns. S´Alguer s´ha convertit en un símbol, un petit lloc que, malgrat la voracitat urbanística, s´ha mantingut com una mostra d´allò que un dia havia estat la costa. És curiós que quan comença la brama que diu que la crisi s´ha acabat, de seguida, allò que primer sorgeix a l´horitzó són les amenaces de les grues. És penós veure com les autoritats d´algunes poblacions no dediquen els seus esforços a preservar la zona que administren de les successives onades de ciment que s´abaten en contra del litoral. Quin és el llegat que l´alcalde de Palamós, Lluís Puig (ERC), vol deixar a la població? Serà la persona sota el mandat de la qual s´haurà destruït una de les zones més emblemàtiques de la costa. Si es veu incapaç de defensar allò que hauria de ser de tothom, hauria d´acceptar el poder que emana de la seva ineficàcia i dimitir. Encapçalar la revolta i actuar al costat dels que lluiten, per enèsima vegada, a favor del territori. Aiguamolls, Castell i altres llocs són exemples de com la força de la gent, de vegades, aconsegueix obtenir bons resultats. És evident que si la costa no fos brava, si no tingués cingles i rocams importants, a hores d´ara, seria un mur cimentat de dalt a baix. S´Alguer representa alguna cosa més que un símbol; defensant-la, s´actua a favor de la petita història dels pobles i, també, de la dignitat i del bon govern que es presuposa als governants.
