Per riure´s del referèndum sobre la independència de Catalunya, la gent l´anomena costellada. Amb això ressalten el relleu popular, d´aplec, de trobada lúdica sense més conseqüències que l´excés de proteïna i la digestió feixuga. També he sentit dir-ne calçotada, paraula la qual afegeix una imatge pintoresca, inofensiva, de taques a la pitrera d´individus menjant cebes amb romesco. No els falta raó, si repassem les imatges que el procés ens ha deixat a la retina.
Hi ha molta gent que no anirà a votar, a la costellada per la independència. Argumenten que no presenta les garanties suficients, pactades, lògiques en un cas d´aquesta envergadura. També es diu que tan sols serveix als interessos dels convocants, un punt que certament l´equipara amb una reunió per fer carn a la brasa i beure vi de gairell. I al capdavall es diu que sota la careta d´un referèndum, s´amaga la fugida endavant de la corrupció política catalana.
Jo sí que hi aniré.
En primer lloc, votaré, perquè passo revista i constato que, des que soc major d´edat, he votat en més costellades que no pas en eleccions garantides, vinculants, diguem-ne acceptades per tots els bàndols en joc. Tinc per costum despertar la simpatia cap a les causes populars, sobretot si són de tall ecologista o de justícia social. Així és que he dipositat el meu vot simbòlic en manta consultes locals, amb la sorpresa, de tard en tard, de veure com la pressió aturava ports esportius, eixamplaments salvatges de carreteres, trams de línies elèctriques faraòniques i desnonaments per donar pas a l´urbanisme caníbal. La major part de les vegades, però, les costellades contra el progrés només van servir-me per fer pinya, per posicionar-me, i per entristir-me. El túnel de Bracons i la M.A.T ens van passar per sobre i ara els fem servir.
En segon lloc, votaré, perquè si la costellada-referèndum amaga una desbandada dels corruptes, o només serveix als interessos del SÍ, no hi veig cap diferència amb unes eleccions generals, autonòmiques o municipals. Els grans partits i els cacics porten decennis a la poltrona, a còpia de cada quatre anys dir-nos que finalment sí, que passaran l´escombra i airejaran parlaments i consistoris. Quan he votat en aquests tipus altres de costellades, he fet el més normal del món: optar pels que en teoria representaven els meus interessos. Si no em convencia cap opció, em quedava a casa. Llevat d´en comptades ocasions, m´ha semblat que amb el meu vot feien el que els donava la gana.
En tercer lloc, votaré, perquè en l´1-O hi detecto un plus d´emoció. No parlo de sentiments independentistes fogosos, i la veritat és que no em venen de gust ni la cridadissa dels indignats, ni la fisiologia triomfal dels guanyadors. El que debò em desperta la curiositat és, si guanya el SÍ, quan i de quina manera aplicarà el Govern els resultats. I em moro de ganes de saber com aturaran la implementació els que li neguen legitimitat. Espero que sigui una memorable costellada per la independència de Catalunya. I si el meu vot acaba en paper mullat rai, que tinc prou pell morta.
