Amb l´episodi d´aquesta setmana al Parlament, els separatistes han passat de les paraules als fets a l´escalada insurreccional. No s´ha de minimitzar, perquè vulnera les lleis que ens obliguen a tots i declara les hostilitats contra l´Estat, però mai hauríem esperat tanta grolleria en les formes i mediocritat en els continguts. L´ús autoritari i maldestre de la força que tenen -Govern, presidència, Taula i majoria del Parlament- sumat a la manipulació dels atemptats terroristes a l´agost dilueix comprensions i els aïlla, també internament. Lletrats públics, juristes i alts funcionaris fugen d´ells com el dimoni de la creu. Trenquen tot el que se´ls acosta -els Comuns- i divideixen el catalanisme i la societat que tenen l´encàrrec de governar. La fuga cap endavant no respecta ajuntaments, ni institucions ni persones i deixa orfes les bases urbanes i moderades catalanistes que no se senten revolucionàries precisament. Pressionen, amenacen i insulten ciutadans, alcaldes i funcionaris substituint el somriure pel rictus de la crispació. Les llibertats que es prenen, les neguen a qui no pensa com ells. Porten Catalunya i les seves institucions a un fracàs sonat. Si es veuen amb forces, o sigui, si a la Diada i l´1 d´octubre es mobilitza molta gent, se sentiran reforçats i augmentaran tensió i confrontació. Les provocacions de la CUP i ERC augmentaran de volum esperant una reacció contundent per part de l´Estat. Voldran -ja volen- provocar el martiri d´un quants perquè estan convençuts que res alimenta més el fanatisme que els màrtirs. Manifestar-se, per tant, demà i participar l´1 d´octubre -si es celebra a algun lloc- és alimentar el conflicte i els aldarulls que sols serviran per treure tota la raó, no als fracassats aventurers assedegats de descàrregues d´adrenalina, sinó a Catalunya, als que han lluitat i lluiten democràticament per l´autogovern i el reconeixement ple de la seva identitat, els que veuen en els seus veïns socis amb els quals cooperar i concertar acords que anirien bé a tots plegats, els que sospiren per una pàtria, Europa, i una Catalunya plena en el seu si. La immensa majoria.