Picasso a Perpinyà

Eulàlia Isabel Rodríguez Pitarque TORROELLA DE MONTGRÍ

Fins al 5 de novembre podem veure dues exposicions relacionades amb Picasso a Perpinyà. Una d´elles està al Centre d´Art Contemporani Walter Benjamin. Són fotografies. L´altra es troba al Museu d´Art Hyacinthe Rigaud, recentment reobert, i es diu Picasso-Perpignan. En totes dues es veu sobretot la relació de l´artista amb la ciutat, on va fer diferents estades entre el 1953 i el 1955.

A la primera de les exposicions els fotògrafs Daniel Douglas Duncan, Raymond Fabre i Lucien Clergue mostren imatges de la vida quotidiana de Picasso. En destacaria les imatges que ajuden a entendre la seva part creativa. A la segona exposició també hi ha fotografies, però sobretot hi ha pintura, escultura i ceràmica de Picasso. Obra que prové del mateix museu on s´exposa, però també d´altres importants museus i col·leccions.

Catalunya és terra conquistada

Jordi Pausas parís

El polític Jorge Verstrynge (Tàn­ger,1948) va declarar en una entrevista: «Recuerdo que hace años, cuando estaba en Alianza Popular, le propuse a Manuel Fraga Iribarne hacer el congreso del partido en Barcelona. Me estuvo dando largas y yo le seguí insistiendo. Al final me respondió que no. No olvidaré lo que me dijo: «Mire usted, Cataluña es tier­ra conquistada».

És per això que, conscients que Catalunya va ser conquistada per la força de les armes, el PP, Cs i PSOE tanquen files per tal d´impedir amb totes les de la llei -espanyola- el referèndum de l´1-O convocat amb totes les de la llei -catalana- pel Parlament de Catalunya. Ells són ells i nosaltres som nosaltres...

InJustícia daliniana

Adela Mistral Pardás girona

Ves per on, l´ADN ha tornat a fer de les seves. I en aquesta ocasió no cal atribuir el fracàs a qui reclamava una paternitat daliniana, sinó precisament a la jutge que va permetre, gairebé sense proves ni arguments sòlids, profanar la mòmia del geni a la recerca d´un protagonisme.

Les costes les ha de pagar la reclamant, però en casos com aquest -n´hi ha a munts en la nostra intocable sistema judicial- haurien repercutir també amb qui participa dels disbarats i particulars criteris que sovint genera el sistema.

Massa sovint les sentències judicials són o bé superficials i fins i tot amorals, per molt legals que les vesteixin. En aquesta professió també hi ha de tot, i espero que no m´acusin per parlar clar.