Mariano Rajoy té a les seves mans la possibilitat de regalar a l´independentisme català una força amb la qual mai no hauria somniat. Per aconseguir aquest paradoxal objectiu només cal que acorrali la Generalitat amb un plantejament de rendició o destrucció. És a dir: o fa una marxa enrere immediata de tot el que s´ha caminat en el procés, renuncia al referèndum, es desdiu de les precedents declaracions de sobirania i abraça el regionalisme ben entès, o li passarà per damunt tota la força de la piconadora de l´Estat, i que els advocats agafin confessats el president, els consellers, els diputats de la majoria, els alts funcionaris, i els particulars que hagin admès a tràmit alguna comanda sospitosa.
La decisió del Tribunal de Comptes d´exigir una fiança conjunta de més de cinc milions d´euros a onze persones per les despeses de la consulta del 9-N és un avís de per on poden anar les coses. La condemna penal contra Mas, Ortega, Homs i Rigau no ha estat suficient: ara un organisme que es diu «tribunal» però que no forma part de l´administració de justícia, i que emana de la majoria de govern, ha iniciat un segon procés per demanar responsabilitats econòmiques, és a dir, una segona condemna. I l´exigència de dipositar els diners «per si de cas» ja és una sanció a l´avançada ni només als quatre polítics, sinó a una colla d´altres càrrecs que no havien estat encausats. L´estat cargola i ho fa en el moment en què pensa que pot causar més estralls en la moral dels convocats a fer possible el referèndum d´octubre. És un avís de fins quin punt pot arribar en resposta al desafiament.
Però si en les properes setmanes l´executiu de Rajoy adopta una estratègia d´extrema duresa contra el Govern i el Parlament, si els bombardeja amb sancions i suspensions, estarà llançant també el missatge que la salvació de l´autogovern, fins i tot el poc o molt de què gaudeix Catalunya, passa per fer una gran demostració de força l´1-O, una demostració que faci respecte fins i tot a Rajoy. I això ampliarà els contorns de la mobilització. No és el mateix ser cridat a votar per la independència que per defensar la Generalitat. I si l´Estat retira les urnes o les impossibilita, la causa independentista serà assumida com a causa justa per molts dels que s'escandalitzin per aquest evident abús de força. Per al secessionisme, la derrota en aquesta batalla serà nodriment de força per a molts anys.
