Sempre m´ha agradat la música. De fet, m´he dedicat quasi deu anys de la meva vida a entretenir un munt de gent amb música. Això sí - pagant. A Chic, cobràvem entrada i copes i les discogràfiques pels vinils o els CDs, els «estris» d´emmagatzematge d´última generació. Sembla que els temps han canviat. Ara, la gent escolta música tot el dia i, com a molt, han pagat algun diner pel dispositiu amb el qual l´escolten. Però, i les cançons? Qui paga als compositors, músics, intèrprets? Doncs ningú. Els usuaris ja no estan disposats a pagar ni un real, cap cèntim d´euro als veritables creadors del seu entreteniment. És per això que ara s´ha posat de moda no pagar entrada tampoc als concerts? En tot cas, em vaig quedar bocabadat quan, pocs dies després d´escoltar i veure en Tom Jones a la Ciutadella de Roses, pagant la gens menyspreable quantitat de 92,00 euros, m´assabento que el Festival Acústica de Figueres, literalment regala l´entrada a tots els concerts. Tots, excepte un, diuen. Ho explicava l´amic Sebastià Roig, en una de les seves imprescindibles columnes dels dimecres, on feia un merescut reconeixement al director de l´esdeveniment, en Xavi Pascual, que també dirigeix (i amb el mateix encert!) el Festival Sons del Món i que allà em va treure quasi cent euros de la butxaca. I el més fort: un dia abans, havia portat els Txarango, també a Roses. L´entrada «només» costava 11 euros, gràcies a la subvenció de l´Ajuntament. I es van esgotar, però almenys els que gaudien del concert feien alguna aportació. Heus aquí la pregunta: per què els mateixos empordanesos que a l´agost paguen per veure els Txarango a Roses, poden veure´ls un mes després per «0» euros a Figueres? De debò té sentit que els diners dels vilatans es facin servir per organitzar concerts gratuïts per a la «plebs»? Sembla el panem et circenses de l´època romana i sorprèn que això succeeixi en una ciutat, en la qual quatre activistes sense vergonya (i presumptament intel·lectuals) i vuit polítics oportunistes que només volen veure «el cul» de l´alcaldessa, acaben de carregar-se un Festival de Circ que atreia cada any milers d´espectadors «pagant» i un projecte de Museu potencialment capaç d´afegir algun toc de color a la imatge monocromàtica figuerenca. Em vaig indignar, tant que fins i tot vaig aplaudir una columna de J. L. Torres en què revelava les despeses de la impressionant «rauxa». Els entenc perfectament, ningú no vol perdre el privilegi de tenir quatre dies de barra lliure de música. Sobretot, però no només, aquells que no paguen o paguen poc IBI, el principal ingrés dels municipis.