El referèndum i els atemptats de Barcelona i Cambrils han tancat en fals el debat sobre els turistes. Fins ara, semblava clar que ells són els nostres clients. Durant anys, els hem tractat estrictament així, conscients de la nostra dependència. Hem estat servils i els visitants se n´han aprofitat. Els casos de la capital i diversos municipis del litoral -Lloret de Mar, Salou, etc.- han estat especialment cruels. Sempre n´havíem rebut, d´estrangers incívics, però, en el moment en què la situació es va començar a descontrolar, en l´època en què el convergent Xavier Trias era alcalde de Barcelona, caldria haver analitzat el problema per articular solucions sensates. No va ser així i la Ciutat Comtal i altres localitats de la costa es van convertir en els parcs temàtics que cada vegada critiquen més col·lectius. Aquest símil socorregut funciona: de les rutes etíliques i sexuals per als postadolescents britànics i francesos a les compres de luxe per als russos, japonesos i àrabs rics, enormes àrees del país funcionen segons aquesta lògica. Els atacs turismofòbics estaven agreujant el conflicte, ja que, als clients mal educats, no se´ls ha d´agredir, se´ls ha de convidar a marxar. I a aquells que es comporten adequadament, se´ls ha de tractar -sense rebaixar-se- com cal, perquè ens respectin des de tots els punts de vista.
